Crida de Izquierda Unida: Per un 1º de maig de lluita per una sortida social de la crisi.

Este Primero de Mayo de 2011 tiene lugar en un contexto especialmente agudo de luchas sociales en nuestro país y en el mundo.

Los gestores del neoliberalismo, que es la versión contemporánea del capitalismo, han decidido utilizar la crisis del sistema capitalista para intensificar la explotación de los trabajadores y pueblos del mundo entero. Tratan de recuperar la tasa de ganancia a costa del recorte de las retribuciones salariales,  el retroceso de las conquistas sociales y la limitación de la democracia.

En España, el número de parados y paradas está en el borde de los 5 millones, de acuerdo con los datos de la última Encuesta de Población Activa. Mientras, el gran capital, con la complicidad del Gobierno (gestada en la reunión de Rodríguez Zapatero con los grandes empresarios, aunque su Ministro de Trabajo haga protesta de “boquilla” y se adopten medidas insignificantes) , se atreve a hacer públicas medidas que, hasta no hace mucho, hubieran sido consideradas como inimaginables y ocultadas a la opinión pública. Así, Telefónica, anuncia el despido de 6.000 trabajadores mientras obtiene los beneficios más altos de su historia y retribuye a sus directivos con más de 450 millones de euros de compensación extraordinaria. Y se trata sólo de un ejemplo.

La llamada reforma laboral ha abaratado el despido y, lejos de facilitar la contratación indefinida, la ha convertido en una excepción que no supera el 9% del total de los contratos.

La reforma del sistema público de pensiones constituye un ataque sin precedentes al salario indirecto de los trabajadores y tiene como finalidad abrir camino a los fondos privados de pensiones y garantizar los recursos necesarios para hacer frente a la deuda externa de la Banca española, generada esencialmente en el proceso de especulación inmobiliaria.

Con ese mismo objetivo se pone a disposición del capital financiero para su gestión la mitad del ahorro del país, mediante la privatización de las Cajas de Ahorro.

No hay ni una sola medida de las tomadas por el Gobierno Zapatero/Rubalcaba, con la excusa de combatir la crisis, que no vaya directa o indirectamente en beneficio de la banca, cuya situación de endeudamiento constituye una auténtica obsesión para el Ejecutivo del PSOE y en cuyo favor está dispuesto a sacrificar el empleo, los servicios sociales, las pensiones y la inversión pública.

Además, la proyectada reforma de la negociación colectiva pretende liquidar el sindicalismo combativo y de clase, desproteger a los trabajadores y hacer retroceder, incluso, los limitados contenidos de democracia social y económica de la Constitución española.

Ya hay la suficiente experiencia para constatar que las medidas que se están adoptando frente a la crisis, impulsadas por la Comisión Europea y el FMI, y exigidas por los gobiernos neoliberales de los países centrales de la UE, están fracasando y generan un alto coste para los trabajadores y trabajadoras, tanto por cuenta ajena como autónomos, y para la gran mayoría de la ciudadanía. Se reconoce sin rubor que son los mercados los que mandan sobre la voluntad popular. Mercados que, aunque se quiere ocultar, tienen nombre y apellidos: son los dueños de los grandes bancos y de las grandes empresas, los gestores de los fondos especulativos.

Pero las gentes que vivimos de nuestro trabajo o estamos en paro no aceptamos esta situación como si fuera un castigo divino. Que paguemos la crisis quienes no la hemos creado no es una necesidad, sino la mejor conveniencia de los mismos que la generaron y que han obtenido escandalosos beneficios con ella.

Nos rebelamos frente a esa conveniencia injusta y explotadora.

Nos rebelamos frente a las políticas de derechas del Gobierno del PSOE y nos rebelamos frente a la derecha económica y política (bien representada por el PP y los partidos nacionalistas de derechas) porque coinciden en lo fundamental: sacrificios para el mundo del trabajo y beneficios para el mundo del capital.

IZQUIERDA UNIDA mantiene frente a la crisis una posición coherente y combativa. Fuimos los primeros en plantear una Huelga General frente a las medidas del Gobierno y seguimos defendiendo un amplio paquete de medidas para abrir una salida social a la crisis, centrado en la creación de empleo y en el impulso de la economía productiva.

Planteamos con firmeza nuestra posición en el Parlamento, a través de propuestas legislativas, y en la calle mediante la convocatoria de actos y movilizaciones. Nos pronunciamos resueltamente frente a la reforma de las pensiones, independientemente del acuerdo al que hayan podido llegar los sindicatos, de la misma forma que nos comprometemos con los sindicatos en el éxito de la Iniciativa Legislativa Popular para derrotar la reforma laboral impuesta por el Gobierno.

IZQUIERDA UNIDA se mantiene firmemente con la gente de izquierda, con los trabajadores y trabajadoras.

Veintidós días después de este Primero de Mayo van a tener lugar elecciones municipales y autonómicas.  Participar en las movilizaciones convocadas el día de la Fiesta Internacional de los Trabajadores es hoy más necesario que nunca, votar en las próximas elecciones para lograr Ayuntamientos y CC.AA. que sean auténticos baluartes frente a la derecha y a las políticas de derechas es la mejor garantía para lograr una salida social de la crisis.

POR EL EMPLEO
POR LOS DERECHOS SOCIALES Y SINDICALES
EN DEFENSA DE LAS PENSIONES PÚBLICAS

¡VIVA EL 1º DE MAYO!

Font Izquierda Unida

Derbi no es pot tancar

Derbi no es pot tancar. La fabrica de Martorelles és un símbol del potencial de la industria catalana, una empresa que ha conquerit 9 títols mundials de constructors i onze campionats del mon de pilots en lluita directa contra els grans fabricants japonesos o italians i que sempre ha fabricat productes de qualitat.

Estem en crisi però la fabrica catalana ha produït un 20% més que en el mateix període de l'any anterior, el que demostra la viabilitat econòmica de la planta.

Caldria esperar del dirigents catalans, quelcom més que el “és un fet puntual” del Senyor Francesc Homs. Si volem construir un país millor necessitem moltes Derbis i aprofitar el talent que han demostrat els seus treballadors.

No a la guerra

Adjuntem el manifest de Rosa Regàs sobre la intervenció a Libia per si voleu donar-li suport.

http://noalaguerra.net/content/no-la-guerra

De nuevo nuestra conciencia se debate entre las historias que nos cuentan y lo que vemos con nuestros propios ojos. En el mejor de los casos y considerando que tenemos tan poca información de una parte como de la otra, nos debatimos entre la convicción y la duda, no de que la guerra sea justa que ya sabemos que no lo es, sino sobre los motivos que la han provocado, de la poca firmeza de los argumentos que nos dan y del absoluto desconocimiento que tenemos de cómo hemos llegado a esta situación siniestra.

Nos dicen que esta vez vamos con el aval de las Naciones Unidas que autoriza a la Comunidad internacional a atacar Libia basándose en el “principio de responsabilidad de proteger” que se adoptó en 2005. Sin embargo ¿por qué no protegen igualmente Bahrein, Yemen o Siria? ¿Acaso no sufren sangrientas matanzas provocadas por sus dictadores?

Nos cuesta entender como esta Comunidad internacional representa a los países democráticos cuando no cuenta con Alemania, Rusia, China, la India, Turquía ni con la mayoría de países de Latinoamérica. Tampoco vemos que responda como nos dicen, a una misión humanitaria, porque los ataques ya han provocado muchas más víctimas de las que había, y porque si es así no entendemos por qué no socorren igualmente a los saharauis o por qué la comunidad internacional ni siquiera parpadeó cuando a principios de 2009 los israelíes, en quince días y con ataques por tierra mar y aire, acabaron con la vida de más de 1500 personas en Gaza.

Hemos aplaudido las victorias populares en Túnez y Egipto mediante ejemplares revoluciones no-violentas. Hubieramos querido que, cual fichas de dominó, los demás dictadores hubieran caido mediante parecidos procesos pacíficos de manifestaciones callejeras y huelgas obreras. Esto no ha podido ser así en varios paises árabes: en Bahrein una coalición militar encabezada por Arabia Saudí ha invadido esta pequeña isla para frenar la revuelta popular sin que la ONU haya movido un dedo. Y en Libia, Yemen y Siria la violencia del estado se ceba contra los opositores.

Claro que Gadafi es un dictador, pero también lo era cuando lo recibimos con honores en España, Francia, Italia o Gran Bretaña. El Rey de España fue recibido en Libia con las mayores pruebas de amistad y respeto. Nunca lo denunciamos por ser dictador ni siquiera se lo echamos en cara. Tuvimos 40 años para hacerlo pero no lo hicimos, es más, incluso le dimos la Llave de Oro de la Villa de Madrid y le dejamos plantar su lujosa Jaima en los jardines de El Pardo. Era gracias al petróleo que nos enviaba, claro, y ¿no será que ahora queremos más y ya no aceptamos depender de la voluntad de un loco? Sí, todo parece indicar que ésta es la razón, así al menos lo reconoció el congresista de los Estados Unidos Ed Markey en la cadena MSNBC el pasado 22 de marzo: "Estamos en Líbia por el petróleo...”.

Y encima aquí nos lo niegan. ¿Qué pensar?

Rosa Regàs

Les emissores públiques locals reivindiquen el paper de servei a la ciutadania

Seguint l'onada de retallades, la patronal de la radio privada pretén el tancament de les ràdios municipals, entre elles RAP107.

Els paretans gaudim de RAP107 des de 1980 i volem seguir disposant d'una informació local de qualitat sense dependre dels interessos econòmics o polítics dels grans grups de comunicació, per això demanem a tots els paretans que donin el seu suport a la continuïtat de la radio pública local en el següent enllaç:

http://comradioblocs.com/radiopublicalocal.

Les obres i la precampanya

 En les darreres setmanes estem veient una activitat frenètica per Parets, carrers aixecats per remodelar-los o reasfaltar-los, canvis de direcció de carrers, badens que es posen i es treuen, reunions de múltiples comissions per prendre-li el pols al poble i una presència constant del candidat successor al món 2.0.

   En tot aquest embolic hi ha coses que no acaben de quadrar:

• Per què els representants del govern actual convoquen tantes comissions. En 23 anys de mandat no els ha donat temps de conèixer el poble?.

• Si tenen tanta consciència social com diuen, no seria més lògic reduir les despeses preelectorals, que paguem entre tots, i destinar aquests diners a la protecció social.

• Per quin motiu no destinem més recursos per disminuir el deute municipal que condicionarà la tasca del proper govern i l’atenció social del propers anys?.

•  Per què instal·lem els badens a darrera hora, no hem gaudit d’una regidoria que gestiona la mobilitat des de fa 8 anys?. Potser no tenim un pla de mobilitat?.

• Quin paper jugarà en nou ajuntament en la reactivació del mercat laboral?. Ens ho mirarem ho farem alguna cosa més?.

• I el comerç, el deixarem morir, com fins ara, o hi ha previstes actuacions per potenciar el comerç local.

• Què farem amb la residència d’ancians, ens resignarem a no obrir-la per manca de pressupost?. No és això més important que les obres de darrera hora?.

• Quines accions prendrem per tal que les retallades en educació i sanitat afectin el mínim possible als paretans?.

• Què farem amb la cultura, seguirem pagant preus desorbitats per muntar actes a Cal Rajoler o potenciarem la cultura local?.

• I els joves, n’hi ha prou amb muntar alguna festa de tant en tant?.

   El que veiem aquests dies ens fa pensar que el nou govern heretarà l’esperit de l’actual i els temps han canviat, ara calen nous mètodes que orientin tota la acció municipal a la superació de la crisi i fer de Parets una població dinàmica i capdavantera en indústria, en comerç, cultura i benestar social.

   Lo important de la campanya no és la feina feta a darrera hora, el que s’ha de valorar és la trajectòria dels darrers anys i els plans per construir el Parets del segle XXI.

80 aniversari de la II República.

El 14 d’abril de 1931 es proclamava la II República. Ara fa 80 anys, les Corts Republicanes promulgaven la Constitució més avançada del seu temps, la qual reconeixia els Estatuts d’Autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia.

La II República va ser el moment més avançat de desenvolupament de la democràcia a Catalunya i a l’Estat Espanyol perquè va suposar l’inici d’unes polítiques favorables als drets e les classes populars i als drets nacionals de Catalunya com no s’havien donat mai.

No hem d’oblidar que va ser un cop d’estat feixista el que va posar fi a un govern legítim i a un model d’estat democràtic.

El 14 d’abril és un dia per a homenatjar els lluitadors i les lluitadores que van defensar la República durant la Guerra Civil, i a aquelles persones que després van oposar-se al franquisme amb totes les conseqüències. Entre elles, molts ciutadans i ciutadanes de Parets del Vallès.

És el moment de recordar, ara que es compleixen 70 anys, a les víctimes dels bombardejos franquistes que durant la Guerra Civil van colpejar durament Barcelona, Granollers, Mollet i altres punts de la nostra comarca. La resistència del nostre poble no pot ser oblidada.

Una resistència que també pot ser personificada en persones del nostre poble que durant la República, la Guerra Civil i la llarga nit del franquisme van continuar lluitant per la dignitat i la llibertat, mantenint viva la consciència social, i l’esperança del retorn dels drets civils i

de la democràcia. Mai oblidarem a companys que exemplifiquen aquesta lluita i que ja no estan amb nosaltres.

Considerem que la República és la forma d’Estat més democràtic i la més moderna. La monarquia és una institució obsoleta que cal superar ja que representa un model d´Estat obsolet que no ha garantit cap dels drets socials que defensava la constitució que la va proclamà. 

Molts ciutadans pensen que parlar de la República al 2011 és un acte romàntic que no porta enlloc però la República representa més que sentiments, és la lluita per :

• Les llibertats i  un model de democràcia participativa.

• Treball i salari digne, estable i amb respecte al drets dels treballadors.

• Manteniment d'unes condicions de jubilació dignes.

• Orientar la política econòmica  pel bé de la comunitat, contra l’especulació i la corrupció.

• Construcció d'habitatges assequibles de lloguer.

• Serveis públics de qualitat.

• Educació pública, laica, igualitària i eficient.

• Per un internacionalisme solidari, contra la guerra i per la pau.

• Igualtat per a tots i totes.

  

Fem una crida als ciutadans, associacions, partits i institucions locals facin seu aquest homenatge. L’ajuntament de Parets ha de institucionalitzar el reconeixement anual a la II República i els valors que representa, posant els recursos per que aquest homenatge tingui un caire popular, divulgatiu i reivindicatiu.

En defensa del dret a un habitatge, a Parets i arreu.

PROU DESNONAMENTS PER CAUSES ECONÒMIQUES!
PROU ABUSOS DE LES ENTITATS BANCÀRIES!


La crisi financera i econòmica està atacant molt durament a les capes populars.


Els desnonaments de l’habitatge habitual són un dels aspectes més durs d’una realitat que sovint s’amaga en els mitjans de comunicació, però també per estigma social. 


La immensa majoria d’aquests desnonaments són per causes econòmiques i afecten a famílies que han perdut la seva feina o la font dels seus ingressos. Són tot tipus de famílies les que tenen aquest problema. I l'estan vivint amb frustració, amb vergonya, amb sentiment de culpabilitat.


Les classes treballadores i populars estant sent les principals afectades i exposades a una situació d’exclusió social i residencial. Els desallotjaments per causes econòmiques (és a dir, per manca d'ingressos), atempten contra les necessitats més elementals de la població en un context de crisi, privant-los d’un dret bàsic de primera necessitat i sense el qual es precaritza la salut, el dret a l’educació dels infants.


Desnonar a una família sense recursos vulnera el que hauria de ser un mínim sentit de justícia i deslegitima els poders públics que tenen el deure de vetllar pel benestar dels seus ciutadans. 


La cultura a favor de la propietat i contra el lloguer ha estat tant potent i l’accés al crèdit tan fàcil que optar per un habitatge de lloguer era considerat de “tontos”.


Se’ls va vendre l’habitatge a un preu de “bombolla immobiliària” per la taxadora del banc que els hi concediria una hipoteca del 100% del preu i que després els portaria al notari a signar una hipoteca que comprometia la major part dels seus ingressos, se’ls hi va vendre amb la tranquil·litat que l’habitatge sempre puja de preu, estan fent un magnífic negoci! Que hagués passat si tota aquesta gent hagués tingut la possibilitat de llogar un pis per un preu assequible? 


Ara la crisi ha deixat sense l’habitatge a desenes de milers de famílies, sense habitatge però amb un deute que carregaran de per vida, un deute superior al preu actual de l’habitatge que ha perdut bona part del seu valor. 


A Catalunya hi ha una mitjana de 16 desnonaments d’arrendataris al dia, d’acord amb l’informe de l’Observatori DESC. A Barcelona i només durant el passat mes se'n van fer un total de 350. Una mitjana diària de 16,6. El Raval és el barri on n'hi ha hagut més: 27. Per districtes, destaca l'Eixample, amb 54, o Nou Barris, amb 52, tot i que se'n produeixen a tota la ciutat. Per exemple, al districte de Sarrià-Sant Gervasi n'hi ha hagut 28.


Les execucions hipotecàries (en aquest cas primer hi ha una subhasta del bé que fa de garantia del prèstec i el nou propietari inicia el procediment judicial de desnonament dels anteriors propietaris) a tot l’Estat -entre 2007 i 2010- han estat de 249.281 execucions bancàries. A Catalunya han estat 47.838, l’any 2010 a un ritme de  52 diàries, el 70% a Barcelona. 


Aquestes dades són de les “ordres judicials” executades, cada vegada més emprant la força pública, per retornar a un propietari la possessió del bé, després de l’impagament de la renda o la hipoteca. El drama social que va des del moment en que no es pot pagar el lloguer o la hipoteca fins el moment del desnonament no compta per les estadístiques dels jutjats.Aquesta situació no és fruit de l’atzar, la mala sort o la incultura de la gent que signava sense saber que el que signava realment no era una hipoteca amb l’habitatge com a garantia, sinó que responia amb tots els seus bens universals com a garantia personal il·limitada de per vida. 


La banca, causant de la crisi financera; la banca que ha rebut milers de milions d’euros dels fons públics; la banca, que aquesta setmana ha declarat 15.000 M€ de beneficis en plena crisi econòmica, es nega en rodó a trobar cap fórmula que permeti alleugerar la situació angoixa de tantes famílies. 


La banca, les caixes i les grans promotores (majoritàriament controlades pels bancs, que són alhora els majors propietaris de sòl), les taxadores (majoritàriament vinculades a les entitats bancàries i immobiliàries) són els causants de la dramàtica situació que viuen moltes famílies, autònoms i petites empreses: aquestes són les víctimes, desnonades de les seves vivendes o petits negocis.

La banca només té un Déu: el benefici i si per ell cal sacrificar les famílies i enviarles a la pobresa absoluta, no és el seu problema. Que els ajudi l’Estat... aquest Estat que intenten retallar cada dia. I en el seu afany anti-social, troben la complicitat del Banc d’Espanya i dels partits del front lliberal: PP, PSOE i CiU, els quals en comptes d’adoptar mesures per aturar la sagnia de desnonaments, es dediquen a fer declaracions per protegir els interessos de la banca i no els drets de la immensa majoria de ciutadans. S’han convertit en còmplices de
la vulneració d’un dret bàsic: el dret a l’habitatge.


L’art. 47 de la Constitució: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adient. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord a l'interès general per impedir l'especulació. La comunitat participarà a les plusvàlues que generi l'acció urbanística.”


L’article 47 de l’Estatut de Catalunya: “Els poders públics han de facilitar l'accés a l'habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d'habitatge públic i d'habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats.”


El govern Zapatero i el Govern Mas estan sent còmplices de la vulneració d'aquest dret bàsic, incomplint el marc jurídic estatal i català, així com diversos tractats internacionals que han estat ratificats per l'Estat espanyol.


A Catalunya el Govern de Convergència i Unió, el govern més a la dreta que mai ha tingut Catalunya, ha iniciat un atac contra les polítiques de benestar social, sota l’empara de la crisi econòmica està retallant i suprimint els aspectes més universal s vinculats als drets de ciutadania o derivant-los cap a negocis privats; la sanitat, l’educació, les prestacions socials són objecte diari d’aquesta política que vol precaritzar els serveis públics.


En les polítiques d’habitatge les mesures anunciades per CiU no són de retallades, ni tant sols de canvis estructurals; són de desmantellament de la Llei del  Dret a l’Habitatge i de les mesures incloses en el Pacte Nacional per a l’Habitatge. Adjudicació per part dels promotors dels habitatges protegits, desregulació del procés i supressió dels sortejos, desprotecció dels habitatges als 30 per poder vendre’s a preu de lliure mercat, aturada de les remodelacions de barris amb aluminosi i congelació de la convocatòria de la llei de barris. Ara ja s’ha anunciat l’aturada de noves convocatòries d’ajuts al pagament del lloguer (només mantindran segurament les concedides actualment) i aturada dels ajuts a la rehabilitació (ajuts molt importants també ja que de retruc ofereixen molt volum de feina en sector de la construcció, tipus petites empreses que rehabiliten façanes, cobertes, instal·lacions comunes, instal·lació d’ascensors, etc...). 


CAL MOBILITZAR-NOS i CAL FER-HO UNITÀRIAMENT.


Diverses entitats i associacions han aixecat la seva veu i han fet crides a l’acció i la mobilització contra aquesta situació d’autèntica emergència habitacional en augment.

Aquesta mobilització té diferents aspectes i escenaris, al carrer i a les institucions:


La creació de xarxes veïnals contra els desnonaments i la formació de piquets que impedeixin l’execució de les mateixes. Se n’han creat, a partir de les associacions de veïns, a l’Hospitalet, a 9 barris a Barcelona, Barberà, Montcada, amb alguns èxits aturant els desnonaments i a ressò mediàtic. 


La presentació al Congrés dels Diputats d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per modificar la Llei Hipotecària i fer possible que el lliurament de l’habitatge cancel·li el deute amb l’entitat bancària (el que s’anomena Dació en Pagament)


La presentació al Parlament de Catalunya, per part del Grup parlamentari d’ICVEUiA, d’una Proposta de Llei contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció enfront procediments d’execució que afecten l’habitatge.

Presentació de mocions als Ajuntaments.


EUiA ha de recolzar activament totes les mobilitzacions que permetin aturar els desnonaments per raons econòmiques de famílies que estan patint la crisi i poden perdre el seu habitatge habitual. Estem amb els que pateixen la crisi enfront d’aquells que l’han provocat.

A la nostra 5a Assemblea a les Propostes per viure millor i per erradicar la
precarietat, a l’apartat “L’habitatge digne és un dret, no un luxe”, ens vam dotar
d’un programa en el qual plantejaven els següents punts: 

• Garantir el compliment de la llei del dret a l’habitatge aprovada pel Parlament de Catalunya.

• Modificació de la llei d’arrendaments urbans: evitar que el propietari pugui rescindir unilateralment el contracte o elevar el preu indiscriminadament; situar l’esforç de pagament com a màxim en el 30-35% dels ingressos. 

•  Derogació de l’article que estableix la supressió de la pròrroga forçosa, així com de l’apartat 1 de l’article 9è de la LAU, que estableix un màxim de cinc anys de vigència d’un contracte de lloguer.

• Reforma de la llei del mercat hipotecari, que protegeixi les famílies del sobreendeutament: introducció de nous índexs d’actualització hipotecària, vinculats a l’augment i la disminució dels salaris; adequació del mercat del crèdit a la realitat socioeconòmica, amb un màxim del 80% del valor de l’habitatge i de 30 anys per amortitzar el crèdit; suspensió automàtica dels pagaments de les hipoteques en cas de situació d’atur o de disminució dels ingressos dels titulars superiors al 30%, sense cap cost addicional per al client i sense increment dels interessos a abonar. 

• Estudiar la manera d’establir, per part del govern, l’aplicació d’un límit de pujada als índexs hipotecaris.

•  Dotació de les inversions necessàries des de l’administració per a la creació d’un parc d’habitatges socials de lloguer, element necessari per garantir l’accés a l’habitatge a un preu assequible.

• Exigir a l’Estat que doti les CCAA de les eines necessàries per gravar els habitatges desocupats. 

• Revocació dels documents de propietat d’un immoble a partir dels cinc anys d’abandonament sense justificació.

•  Condicionar la subvenció d’ajuts per a la rehabilitació d’edificis a una moratòria de cinc anys en els preus dels lloguers i a una pujada ajustada estrictament a l’IPC a partir d’aquest termini.

Fa dos anys aquestes propostes semblaven uns paràgrafs més en una bona resolució congressual. Fa dos anys el Govern, amb totes les seves mancances, tenia una base social popular i la política d’habitatge, també amb les seves mancances, va significar un gir copernicà cap a les polítiques publiques del dret a l’habitatge, que ara està desmantellant la
dreta convergent.


Ara ens cal la mobilització per defensar les conquestes i modificar lleis radicalment injustes. Per aconseguir-ho ens cal la visualització dels desnonaments per raons econòmiques, la denuncia de la cobdícia dels bancs i la irresponsabilitat còmplice del front lliberal del PP, PSOE i CiU, és imprescindible per fer veure a la majoria de la població que cal un canvi radical en les relacions entre la banca i els hipotecats, entre els propietaris i llogaters que posi la funció social de l’habitatge per sobre del dret al benefici privat.

També a la 5a Assemblea ens definíem com: “...EUiA és activisme social i presència institucional, les dues coses... mobilitzar gent i participar a les institucions; polititzar activitat social i fer més social la política institucional; crear xarxa social i treballar amb altres esquerres; portar propostes als centres de treball i participar en governs; promoure campanyes socials i
fer campanyes electorals; estar organitzats a barris, ciutats, centres de treball i sectorialment; i promoure plataformes i pactar programes de governs d’esquerres...”


   Font EUiA.

EUiA defensa la continuïtat de COM Ràdio i les emissores municipals

Davant l’atac directe rebut per COM Ràdio per part de la patronal de la ràdio privada -que en un informe que va sortir a la llum fa uns dies qüestiona la seva pervivència i la de les emissores municipals-, els professionals del mitjà han recollit declaracions a favor de la continuïtat i potenciació de les emissores publiques locals i de COM Ràdio han fet públic un manifest demanant l’adhesió de periodistes, representants polítics i de la societat civil en general. Al mateix s’hi han sumat el coordinador general d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Jordi Miralles –qui ja va mostrar el seu suport en una recent entrevista a ‘La nit’, el programa de la COM conduït per Ramon Miravitllas-, la portaveu de la formació i diputada Mercè Civit, i altres afiliats d’EUiA de l’Assemblea de Mitjans de Comunicació.

A continuació podeu veure l’enllaç del bloc on trobareu tota la informació i el text del manifest, on us podeu adherir:

http://www.comradioblocs.com/radiopublicalocal/

Moción aprobada por el pleno municipal de Mollet sobre las Hipotecas a propuesta de ICV-EUIA

A Mollet ja s'ha aprovat una moció per la reforma de la llei hipotecària amb un govern municipal de PSC-CiU.

Ara veurem que fem a Parets.

Un record per l'Alfred Luchetti.

Acord per tancar la planta de FICOSA

Ens estem quedant sense industria!.


Tot i que fins a finals d’abril queda obert el termini perquè els treballadors puguin decidir si accepten el trasllat a Sòria, de moment, una quinzena de persones del centenar que conforma la plantilla han decidit anar a treballar a la ciutat castellana. L’empresa abonarà els costos del trasllat més 2.000 euros per a despeses i que, a més a més, durant un any rebran 500 euros al mes en concepte d’ajuda al lloguer.
També se’ls ofereix feina fixa per a una persona més de la família i se’ls garanteix que durant els dos pròxims anys no podran estar afectats per cap expedient d’extincions. L’acord deixa oberta la possibilitat que en un any puguin tornar i acollir-se a les condicions de l’ERO actual.

EXPEDIENT DE REGULACIÓ

Per a aquells que no han optat pel trasllat, l’acord, que serà la base per a l’expedient de regulació d’ocupació d’extinció, preveu una indemnització de 41 dies per any, amb un màxim de 36 mensualitats, més 2.000 euros. També s’estableix l’opció d’acollir-se a una condició pont, amb una indemnització de 20 dies per any, amb la possibilitat que en els tres propers anys puguin recol·locar-se a la planta de Viladecavalls. Si la recol·locació no es fes efectiva, se’ls pagaria la resta de la indemnització fins als 41 dies per any.

En la votació de l’acord hi va participar un 70% de la plantilla, formada per un centenar de treballadors, cinc dels quals van votar en contra de l’acord i una es va abstenir. Així, el tancament de la planta productiva es faria en dues fases: a finals de juny es clausuraria la part de pintura i la resta abans d’acabar l’any. La presidenta del comitè d’empresa, Lídia Roca, indica que “l’acord ha estat majoritari però per arribar a aquestes condicions no hauria calgut tant temps d’incertesa”. El tancament de Ficomirrors s’emmarca en el procés de reestructuració de Ficosa que concentrarà gran part de la producció i el centre tecnològic de Mollet a la planta de l’antiga Sony a Viladecavalls. 


Font : contrapunt

Moció per la modificació de la llei hipotecària de Nova Opció per Parets.

El grup municipal de Nova Opció per Parets ha  presentat una moció a l’Ajuntament, demanant el seu suport a la modificació de la llei hipotecaria,  per tal que les persones que no puguin pagar l'hipoteca, tinguin l'opció de tornar les claus i cancel·lar el deute. També  proposen que les famílies puguin seguir ocupant el pis, pagant un lloguer a canvi.

 Pensem que “cal una gran mobilització social per a què es produeixi la reforma legislativa” i que la situació és tan greu que cal aprofitar qualsevol possibilitat d'ajudar  a les persones que estan patint una llei tan injusta, vinguin d'on vinguin les propostes.

Demanen a totes les forces polítiques de la corporació municipal, especialment les que representen l'esquerra, que aparquin per un moment la batalla preelectoral i treballin plegats amb l'objectiu d'aprovar una moció unitària i favorable als interessos dels paretans.

      

EUiA defensa que l’entrega de la vivenda al banc liquidi el deute hipotecari

“Cal una gran mobilització social per a què es produeixi la reforma legislativa”

l’Àrea d’Habitatge d’EUiA considera que cal es produeixi una modificació legislativa per tal que l’entrega de la vivenda als banc cancel•li el deute hipotecari. Per a EUiA és dramàtica la situació que estan vivint moltes famílies treballadores, tenint en compte que el 2010 es van produir 47.000 desnonaments a Catalunya i que els desnonats, molts d’ells en atur, han de seguir pagant durant molts anys quantioses xifres de diners al banc per cancel•lar la hipoteca.

Ahir el Ple del Parlament va aprovar, a instància d’ICV-EUiA, ERC i Ciutadans, que se segueixi tramitant al Parlament una proposta de llei que s’enviaria al Congrés dels Diputats perquè s’accepti la dació en pagament. L'Àrea d'Habitatge d'EUiA considera que “és molt important que hi hagi una forta mobilització social per a què el Congrés aprovi els canvis legislatius necessaris, tant a la llei hipotecària, que afavoreix els més poderosos, com en altres lleis, a fi de garantir el dret a l’habitatge i el no sobreendeutament.”

L’Àrea d’Habitatge d’EUiA denuncia que els bancs concedeixin a grans promotores que l’entrega dels immobles liquidi la hipoteca, i en canvi no els ho acceptin a famílies treballadores. Les dificultats econòmiques que tenen aquestes famílies per poder pagar la hipoteca és degut a la sobrevaloració dels pisos en el moment de la concessió de la hipoteca, taxació que en moltes ocasions realitzava el banc, i a la situació de crisi, provocada pels mateixos bancs, que ha deixat a l’atur a centenars de milers de persones.

ICV-EUiA també demana que no es concedeixin hipoteques a més de 30 anys, que el valor de la hipoteca no superi el 80% del valor de l’immoble i que la quota de retorn no sigui superior al 30% de la unitat familiar.

Segons el Govern espanyol, la dació en pagament desequilibraria el sistema bancari espanyol, quan el cost que representaria és de 15.000 milions d’euros, mentre que el pla de rescat bancari aprovat pel FROB és de 85.000 milions d’euros. També cal recordar que altres països ja tenen aprovades mesures com aquesta. Per a EUiA "El Govern es mostra com un fervent defensor de la banca, i en contra de centenars de milers de ciutadans”, quan el dret a la vivenda és un dret fonamental reconegut a les cartes magnes que han de garantir els poders públics.

Font EUiA

EUiA dóna suport a la concentració en defensa de la sanitat pública convocada pels sindicats

Les mesures de retallada del Govern de CiU en matèria sanitària són una agressió gravíssima al dret a la protecció de la salut i al sistema públic de salut universal, equitatiu i solidari.

El conseller Boi Ruiz ha concretat aquestes mesures: 

- Retallada del 10% del pressupost destinat a sanitat, posant en perill el sistema de salut que tenim i que sempre hem defensat.

- Retallada salarial als i les professionals del sector després de la rebaixa del 5% al conjunt dels treballadors públics. Increment d'hores, de guàrdies i massificació de treball amb el conseqüent deteriorament de la qualitat del servei, però també de la seguretat assistencial.

- Retallada de plantilles. No es cobreixen baixes ni jubilacions (llevat d'excepcions). No es contracten reforços, ni temporals ni per substitucions. No es prolonguen jornades. Es fomenten centres d'atenció primària amb gestió privada i mercantil (EBAS).

- Totes aquestes mesures tindran unes conseqüències molt negatives per als drets i les necessitat de les persones. El que pretén CiU és canviar el model de l'estat del benestar, i substituir els serveis universals i la igualtat d'oportunitats per la reducció dels serveis públics, la seva mercantilització i privatització, i el retorn a les velles polítiques assistencials.

Front aquesta situació, l’Àrea de Salut d’Esquerra Esquerra Unida i Alternativa cridem a la mobilització en defensa del sistema públic de salut. Per això donem suport a laconvocatòria de concentració que han fet els sindicats CCOO, SATSE, UGT, CATAC i Metges de Catalunya  per al pròxim 14 d'abril, a les 18 hores, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Lola Castro

Responsable de l’Àrea de Salut d’EUiA 

Font : EUiA

Qui vol el silenci?

A qui li convé que calli l'esquerra?.

Qui hi guanya amb la mediocritat imperant?.

Els temps estan revoltats i costa d'entendre determinats comportaments. Si la esquerra va resistir la dictadura també ha de resistir la burocràcia. 

Convocatoria reunió ordinària de seguiment 06/04/2011.

El proper dimecres farem la reunió setmanal de seguiment.

Lloc  : Casal can Butjosa.

Data : 06/04/2011

Hora : 19:00

Agenda.

• Valoració de l'activitat setmanal.
• Informació sobre els encontres amb altres forces polítiques de Parets.
• Proposta sobre habitatge social i llei hipotecària.
• Estratègies de difusió.
• Pla de treball pel proper període.

 Esquerra Unida i Alternativa.

 Assemblea de Parets del Vallès.

  euia.parets@gmail.com.

Setmana de la salut a Parets del Vallès.

Des del 4 al 10 d’abril se celebra la "setmana de la salut" a Parets del Vallès. En aquest període es faran un seguit d’actes per tal d’informar  a la ciutadania sobre els hàbits alimentaris més adequats per evitar malalties i problemes de salut.

Des d’Esquerra Unida i Alternativa, considerem aquests actes com a molt lloables però no podem oblidar les retallades que està patint i patirà la sanitat pública en benefici de la medicina privada i que afectarà a les capes socials menys afavorides.

La sanitat pública no és pas un regal, és un dret fonamental que tenim els ciutadans/es, que financem durant tota la nostra vida laboral i que mostra amb molta claredat, el tipus de societat que volen els nostres dirigents, una societat orientada al benestar de les persones o a fomentar els privilegis d’una minoria  

Tot i que els ajuntaments no tenen competències en matèries sanitàries, son l’administració més propera al ciutadà i creiem que  han de jugar un paper actiu en la defensa dels nostres drets.

Fem una crida a tots els paretans/es a valorar la gravetat de les retallades socials i a defensar els nostres drets davant  totes les administracions.

Esquerra Unida i Alternativa.

Assemblea de Parets del Vallès.

  Euia.parets@gmail.com.

S'arriba a un principi d'acord a Ficosa (Mollet).

El comitè d’empresa i la direcció de FICOMIRROR, del grup FICOSA, van arribar ahir a un principi d’acord per al trasllat de l’activitat productiva de la planta de Mollet del Vallès, a l’espera que dilluns s’acabi de concretar l’apartat referent a prejubilacions, a les quals podrien acollir-se 9 treballadors; un cop aclarit aquest aspecte la plantilla haurà de ratificar-lo. 

CCOO valora l’acord assolit, que arriba després d’un intens procés de negociació i de mobilització, ja que ha permès aconseguir les millors condicions per al centenar de treballadors i treballadores de la factoria vallesana. 

De moment, quinze treballadors s’han presentat voluntaris per anar-se’n a Sòria, on FICOSA té una altra planta. L’acord estableix que se’ls abonaran els costos del trasllat més una quantitat de 2.000€ per a despeses i que, a més a més, durant un any, rebran 500€ al mes en concepte d’ajuda al lloguer. També se’ls ofereix feina fixa per a una persona més de la família i se’ls garanteix que durant els dos pròxims anys no podran estar afectats per cap expedient d’extincions. L’acord deixa oberta la possibilitat que en un any puguin tornar i acollir-se a les condicions de l’ERO actual. 

Per als treballadors i treballadores que no han optat pel trasllat, l’acord preveu una indemnització de 41 dies per any, amb un màxim de 36 mensualitats, més una suma de 2.000€ lineals. També s’estableix l’opció d’acollir-se a una condició pont, amb una indemnització de 20 dies per any, amb la possibilitat que en els tres propers anys puguin recol•locar-se a la planta de Viladecavalls. Si la recol•locació no es fes efectiva, se’ls pagaria la resta de la indemnització fins als 41 dies per any. 



Font: CC.OO.

EUiA, amb els treballadors de Cacaolat

Els treballadors de la planta de Parets del Vallès i del centre de Barcelona de l’empresa Cacaolat, filial de Nueva Rumasa que ha presentat concurs de creditors, s’han concentrat aquest dissabte a la plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat, per protestar per la mala gestió dels responsables del grup Nueva Rumasa, propietat de la família Ruiz Mateos, i intentar evitar la desaparició de la marca catalana. La portaveu d’EUiA i diputada al Parlament de Catalunya, Mercè Civit, ha participat en la concentració per mostrar la seva solidaritat, i ha ofert als representants sindicals el suport del grup parlamentari d’ICV-EUiA.

Civit ha expressat la seva indignació contra el grup Nueva Rumasa, el qual `ha robat a tots els seus treballadors´, que estan des del febrer sense cobrar, i ha demanat que es tramiti el més ràpid possible el concurs de creditors de Cacaolat, a fi de sanejar econòmicament l’empresa, i que s’impedeixi a Nueva Rumasa l’accés al capital de la companyia instal•lada a Catalunya.

Durant la protesta, que ha estat àmpliament seguida, els treballadors repartien `cacaolats´ al Govern i als vianants.

Aquest dijous, Civit, que és responsable de les qüestions d’Indústria al grup parlamentari d’ICV-EUiA i el coordinador general d’EUiA i vicepresident d’ICV-EUiA, es van reunir al Parlament amb representants del comitè d’empresa i els responsables sindicals del sector alimentari. Civit i Miralles es van comprometre a què el seu grup presentaria a la cambra catalana una resolució de suport a la plantilla de Cacaolat que alhora insti el Govern de la Generalitat a realitzar totes les gestions necessàries per tal de trobar un comprador de Cacaolat, `empresa viable i amb beneficis’, que mantingui la companyia a Catalunya, i que la seva finalitat no sigui l’especulació, tal i com ha estat la de Nueva Rumasa.

El comitè d’empresa i els sindicats CCOO i UGT ja es van sumar a la manifestació de treballadors de tot el grup que va tenir lloc a Madrid el 12 de març i convoquen concentracions periòdiques a les portes dels centres de treball de Barcelona i Parets. Unes 400 persones treballen a Parets i a Barcelona, mentre que l’empresa compta amb un altre centre a Saragossa, amb un centenar d’empleats.

Cacaolat és l’única empresa amb seu a Catalunya que pertany a Nueva Rumasa. El comitè d’empresa assegura que Cacaolat és una societat viable, amb comptes de resultats positius, tot i que ha admès que en aquests moments li falta liquiditat per comprar material.