25 aniversari de Txernòbil

En aquest 25 aniversari de Txernòbil ha esclatat l'immens accident de la central nuclear de Fukushima Daiichi. Totes dues tragèdies ens recorden les possibles 
conseqüències de tenir a Catalunya 3 reactors nuclears en actiu, que a més protagonitzen el trist rànquing de successos relatius a la seguretat al parc 
nuclear de l'Estat. A l'octubre caduca el permís d'explotació d'Ascó: és hora que
sortim al carrer per exigir el tancament de les nuclears a Catalunya i a l'Estat.
Perquè Catalunya no és immune al que ha passat al Japó:

· El 19 d'octubre de 1989, durant el accident de Vandellòs 1 vam estar a punt 
que d'haver d'alliberar les 200 tones de CO2 radioactiu que refrigeraven el 
reactor. Gràcies a la presió popular la central es va tancar. 

· Després de les denúncies ecologistes, una comissió d'investigació del Congrés
dels Diputats va fer sortir a la llum que durant mesos Vandellòs 2 va funcionar 
sense tenir plenament operatius els sistemes de refrigeració del nucli.


· L'any 2008 Greenpeace va donar a conèixer que Ascó 1 havia alliberat 
deliberadament partícules radioactives a l'atmosfera, ocultant-ho durant diversos
 mesos, uns fets que ara estan sent jutjats per la via penal a Gandesa.

· A la resta de l'Estat, Garoña, bessona del primer reactor de Fukushima Daiichi,
 continua en funcionament malgrat que presenta greus problemes de corrossió 
en el vas del reactor i que sobreescalfa les aigües de l'Ebre per sobre del permès
 per la llei. A més, el govern ha renovat en març d'enguany el permís de 
funcionament a Cofrents, del tipus de la resta de reactors accidentats a 
Fukushima, tot i que pateix, entre altres, reiterades errades en l'opertura de les
 vàlvules d'alleugiment en el sistema primari, un desafiament als marges de 
seguretat en els sistemes de refrigeració d'emergència, i que ha demostrat ser
 vulnerable a un atac terrorista.

L'any 2010, les energies renovables van cobrir el 35% de la demanda elèctrica
 de l'Estat. Res no ens ha d'impedir treballar per un sistema elèctric 100%
 renovable. I les nuclears en són la barrera més important!

Per tot això, us tornem a convidar a sumar-vos a la manifestació!

Plaça Catalunya, sense paraules

   No hi ha paraules per descriure la brutalitat dels mossos d'esquadra contra gent reunida pacíficament. No valen les excuses de Felip Puig, ex-regidor de Parets, les imatges demostren al món sencer el tarannà d'un home que ha perdut el seu equilibri personal i que és un perill per la ciutadania.

   En democràcia hi ha molts camins abans d'arribar a creuar la frontera que s'ha traspassat avui, El Sr. Puig ens ha portat a la memòria els episodis més tristos de la Policia Nacional de Franco al voltant dels anys 70.

   L'ex-regidor de Parets hauria de marxar cap a casa i cuidar-se, procurant no fer-se mal ni fer-ne als altres.

Eleccions i maneres de fer política.

   Els resultats electorals de Parets, amb una abstenció propera al 50% i amb un creixement significatiu de les alternatives dretanes, populistes i xenòfobes, mostren clarament que les coses no s'han fet bé.

   La dreta i el populisme no son solucions vàlides pels treballadors/es. La seva concepció de la justícia social s'apropa més a la almoina que al manteniment de l'estat del benestar. Per ells, la sanitat i l'educació no son més que una oportunitat de fer negocis i l'atur és quelcom que han de solucionar el mercats quan es donin les circumstàncies adients.

   Des de EUiA refermem la idea de que la crisi econòmica i la manca de confiança en el sistema polític, demanen nous models de gestió, més transparència, més democràcia, més treball i menys auto complaença.

  Creiem fermament que cal canviar el sistema i per això s'ha d'empènyer des de dins i des de fora de les institucions. Totes les eines son bones i l'ús de la política és fonamental però cal entendre-la com un servei a la comunitat, no pas com una forma de realitzar anhels personals, per això ens hem dotat d'un codi ètic que no deixi dubtes sobre el nostre projecte:

   http://euiaparets.blogspot.com/2011/03/tots-son-iguals.html

   Els resultats electorals i l'onada d'indignació ens fan creure que cal seguir lluitant per la sanitat pública, pel l'educació, per potenciar l'habitatge públic de lloguer, pels drets del treballadors, per la igualtat de sexes, per potenciar el petit comerç i la industria local.

   No és moment d'abandonar la política, és moment de fer-la d'un altra manera!.

Tarda de cinema, amb "Suite Havana"

Dissabte 21 de Maig, Mollet amb Cuba projectarà la pel·licula "Suite Habana" Aquesta película tanca el cicle de cinema cubà 2011 Amb la projecció de la tercera pel.licula d'enguany acava el cicle de cinema cubà 2011 que organitza Mollet amb Cuba. Serà aquest proper dissabte 21 de maig les 18'00 al Centre Cívic LA MARINETA on es projectarà de forma gratuïta la pel.licula "Suite Habana". "Suite Habana" és una pel.licula molt díficil de definir, entre el documental i el video-clip, retrata la vida quotidiana a La Havana d'avui a través de les històries, contades gairebé sense paraules, de 1 día normal per a 10 habitants de la ciutat i la gent i somnis que els envolten. Sense actors profesionals aquest film ens ofereix una imatge de Cuba normalitzada allunyada dels típics tòpics de les habituals aproximacions a la realitat cubana. Amb aquest cicle de cinema cubà  Mollet amb Cuba, amb el suport de l'Ajuntament de Mollet, vol continuar fent una tasca de informació i sensibilitzacio que apropi la realitat cubana, tantes vegades distorsionada pels grans mitjans de comunicació, al poble de Mollet. Com sempre després de l’exhibició s’obrirà una xerrada-debat entre el públic que estigui interessat. Us convidem a participar-hi. Mollet amb Cuba Si voleu contactar amb nosaltres ho podeu fer al compte de e-mail:molletambcuba@gmail.com o a la web molletambcuba.bloc.cat on trobareu més informació de les activitats que desenvolupem.

La economía de la infelicidad

La economía no es algo ajeno a nosotros. Los seres humanos formamos parte de ella del mismo modo que los peces forman parte del océano. Tanto es así, que podría describirse como el tablero de juego sobre el que hemos edificado nuestra existencia, y en el que a través del dinero se relacionan e interactúan tres jugadores principales: el sistema monetario, las organizaciones y los seres humanos. Cabe decir que esta partida está regulada por leyes diseñadas por los Estados. Sin embargo, por encima de su influencia, el poder real reside en los ciudadanos: con nuestra manera de ganar dinero (trabajo) y de gastarlo (consumo) moldeamos día a día la forma que toma el sistema.

El vacío existencial se ha convertido en la 'enfermedad' contemporánea.

Más allá de cubrir nuestras necesidades, a lo largo de las últimas décadas nos hemos convencido de que debemos tener deseos y aspiraciones materiales de cuya satisfacción dependa nuestra felicidad. Y no es para menos. En 2010, la inversión publicitaria en España superó los 12.880 millones de euros, según la agencia Infoadex. Así, las empresas se gastaron 280 euros por ciudadano con el objetivo de persuadirnos para comprar sus productos y servicios. Cabe decir que esta inversión multimillonaria promueve unas determinadas creencias, valores y prioridades en nuestro paradigma. Es decir, en nuestra manera de comprender y de vivir la vida, prueba de ello es el triunfo del hiperconsumismo.

Además, mientras seguimos asfaltando y urbanizando la naturaleza, conviene recordar que la economía creada por la especie humana es un subsistema que está dentro de un sistema mayor: el planeta Tierra, cuya superficie física y recursos naturales son limitados y finitos. De hecho, creer que el crecimiento económico va a resolver nuestros problemas existenciales es como pensar que podemos atravesar un muro de hormigón al volante de un coche pisando a fondo el acelerador.

Sin embargo, hoy en día es común escuchar a políticos, economistas y empresarios afirmar que "el sistema capitalista es el menos malo" de todos los que han existido a lo largo de la historia. Y que "afortunadamente" ya empiezan a verse señales de "recuperación económica". Es decir, que la idea general es seguir creciendo y expandiendo la economía tal y como lo hemos venido haciendo. Es decir, sin tener en cuenta los costes humanos y medioambientales. De lo que se trata es de "superar cuanto antes" el bache provocado por la crisis financiera.

Ante este tipo de declaraciones podemos concluir que como sociedad no estamos aprendiendo nada de lo que esta crisis ha venido a enseñarnos. De ahí que sigamos mirando hacia otro lado, obviando la auténtica raíz del problema. No nos referimos a la guerra, a la pobreza o al hambre que padecen millones de seres humanos en todo el mundo. Ni a la voracidad con la que estamos consumiendo los recursos naturales del planeta. Tampoco estamos hablando del abuso y de la dependencia de los combustibles fósiles -petróleo, carbón y gas natural-, que tanto contaminan la naturaleza. Ni siquiera del calentamiento global. Estos solo son algunos síntomas que ponen de manifiesto el verdadero conflicto de fondo: nuestra propia infelicidad.

Cegados por nuestro afán materialista llevamos una existencia de segunda mano. Parece como si nos hubiéramos olvidado de que estamos vivos y de que la vida es un regalo. Prueba de ello es que el vacío existencial se ha convertido en la enfermedad contemporánea más común. Tanto es así, que lo normal es reconocer que nuestra vida carece de propósito y sentido. Y también que muchos confundan la verdadera felicidad con sucedáneos como el placer, la satisfacción y la euforia que proporcionan el consumo de bienes materiales y el entretenimiento.

La paradoja es que el crecimiento económico que mantiene con vida al sistema se sustenta sobre la insatisfacción crónica de la sociedad. Y la ironía es que cuanto más crece el consumo de antidepresivos como el Prozac o el Tranquimazín, más aumenta la cifra del producto interior bruto. De ahí que no sea descabellado afirmar que el malestar humano promueve bienestar económico.

Frente a este panorama, la pregunta aparece por sí sola: ¿hasta cuándo vamos a posponer lo inevitable? Es hora de mirarnos en el espejo y cuestionar las creencias con las que hemos creado nuestro falso concepto de identidad y sobre las que estamos creando un estilo de vida puramente materialista. Si bien el dinero nos permite llevar una existencia más cómoda y segura, la verdadera felicidad no depende de lo que tenemos y conseguimos, sino de lo que somos. Para empezar a construir una economía que sea cómplice de nuestra felicidad, cada uno de nosotros ha de asumir la responsabilidad de crear valor a través de nuestros valores. Y este aprendizaje pasa por encontrar lo que solemos buscar desesperadamente fuera en el último lugar al que nos han dicho que debemos mirar: dentro de nosotros mismos.

Font : Borja Vilaseca,  director del máster en Desarrollo Personal y Liderazgo de la

              Universidad de Barcelona.

             El País.

Joventut sense Futur

Aquest dimecres a la tarda es va fer públic a la plaça Sant Jaume de Barcelona el manifest ‘Joventut sense Futur’, impulsat per organitzacions juvenils catalanes que volen denunciar la situació a què es veuen abocats la majoria de joves. Sota el lema “Ens volen deixar en calces”, un grup de nois i noies es van concentrar en roba interior davant del Palau de la Generalitat per evidenciar la situació de debilitat en què pot quedar tota una generació en cas que no s’aturin les retallades socials i no es redrecin urgentment les actuals polítiques laborals i econòmiques.

A continuació reproduïm el manifest de ‘Joventut sense Futur’:

Nosaltres, la joventut sense futur, ens dirigim a l’opinió pública per mostrar el nostre desacord amb la política de retallades socials del Govern, i la conseqüència més greu i amb major impacte en el futur que aquestes mesures representen: la joventut més preparada de la nostra història viurà pitjor que els seus pares.

L’agressió contra el col·lectiu juvenil en un escenari de crisi capitalista, amb una taxa d’atur juvenil de més d’un 40%, la més alta de la UE, es materialitza principalment en quatre mesures:

    * La Reforma Laboral, que augmenta la temporalitat dels nostres contractes i la flexibilitat laboral, i que suposa la desaparició de la negociació col·lectiva, convertint-nos en treballadors/es precaris/es per a tota la vida.

    * La Reforma del sistema de pensions, que retarda l’edat de jubilació i redueix la quantia de les nostres futures pensions i ens dificulta encara més trobar un treball digne.

    * La mercantilització de l’Educació pública, que aposta per la rendibilitat privada i no per la formació i el coneixement. Una universitat d’elit per a una minoria i fàbrica de precaris per a una majoria, amb mesures que es concreten en una nova selectivitat que posa traves a l’accés a la universitat i en la degradació de la formació professional.

     * La campanya de retallades de serveis públics com la sanitat o l’ensenyament que han iniciat el Govern de la Generalitat i altres administracions amb la intenció de degradar el seu funcionament i així justificar-ne la privatització.

Tot això ens planteja un horitzó sense futur.

Som les i els joves a qui les elits econòmiques i polítiques dels nostres governs ens volen convertir en la generació sense formació, ni treball, ni pensió digna. Aquells i aquelles que, a més, no tindrem casa en la nostra vida des que els especuladors van fer del dret a l’habitatge un negoci amb què enriquir-se; un model de creixement econòmic que ha fracassat i ha generat aquesta crisi. Hem pres consciència que les mesures de sortida a la crisi econòmica s’han realitzat a través d’una constant socialització de les pèrdues.

Enfront de la sortida de la crisi per la dreta, nosaltres, la generació precària, assenyalem els culpables i reivindiquem ser escoltats i escoltades.

Volem recuperar la nostra capacitat per ser actors d’un motor de canvi, combatent un país de precarietat, atur i privatització de la nostra educació. Som, a més, conscients que la mobilització i la lluita tenen sentit, però, sobretot, que són necessàries. Itàlia, França, Grècia o Islàndia ens ensenyen que la mobilització és indispensable. El món àrab ens demostra que la victòria és possible.

Per això, cridem a un cicle de mobilitzacions per recuperar la veu de la joventut al carrer, i ho fem extensiu a la societat civil. Nosaltres ja no ens confiem, sabem que això només ho solucionarem sense qui va causar aquesta crisi. Instem a emprendre la mobilització col·lectiva, a reivindicar el nostre dret a dissentir, a reconstruir el nostre futur.

Ens heu pres massa, ara ho volem tot.

Mes informació a:

http://www.joventutsensefutur.cat/

Contra les retallades en la sanitat pública

   La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès, formada per associacions de veïns, organitzacions politiques, sindicals i entitats diverses convoca una manifestació en defensa de la sanitat pública, davant les retallades que s’estan portant a terme a l’hospital de Mollet i que suposen:

• Reducció de llits.
• Tancament de quiròfans
• Tancament de consultes externes
• Reducció de la atenció domiciliaria
• Reducció de personal sanitari

   Aquestes retallades afecten directament als paretans ja que es tracta del nostre hospital de referència.

   La convocatòria es:

• Dijous, 12 de maig.
• 19:30 hores.
• Plaça Prat de la Riba (antic ajuntament).

Convidem a tots el paretans a participar-hi.

Amb la salut no s'hi juga!.

Bildu té el dret democràtic a participar a les eleccions municipals a Euskadi

En relació a l’anul·lació de les llistes de Bildu per part del Tribunal Suprem, avui Jordi Miralles ha dit en roda de premsa que es tracta d’un “boicot a la democratització a Euskadi”. Pel coordinador general d’EUiA s’ha fet una “il·legalització preventiva” i un “ús partidista d’uns interessos pensant en les eleccions del 22 de maig”. La Comissió Nacional d’EUiA ha aprovat un comunicat a favor del dret democràtic de Bildu a participar a les eleccions municipals del 22 de maig, que reproduïm a continuació:

Les 254 llistes de la coalició Bildu han estat anul·lades per la Sala Especial 61 del Tribunal Suprem de l'estat. El Tribunal ha assumit les al·legacions de la Fiscalia en impugnar les candidatures de Bildu. El Ministeri d'Interior del Govern espanyol imposa la prohibició amb l'aplicació de la Llei de partits polítics pactada entre el PSOE i el PP. Els raonaments de la Fiscalia i el govern consideren Bildu com un projecte que està gestionat, dirigit, coordinat i articulat pel complexe ETA-Batasuna, i com el canal dissenyat i controlat per Batasuna per ser present a les eleccions.

Per EUiA, prohibir a Bildu de presentar-se a les eleccions del 22 de maig és un greu atac a les llibertats democràtiques i a un estat de dret democràtic.

La coalició Bildu s'ha format per part dels partits legals Eusko Alkartasuna (EA) -fins fa poc formava part del govern basc aliat amb el PNB- i Alternatiba -el seu líder ha estat diputat d'EBB-, amb persones independents. Bildu comptava amb el suport de l'esquerra basca abertzale il·legalitzada de Batasuna, però també ha estat defensada per l'actual 'lehendakari' del PSE, pel PNB i per la nostra organització germana, Ezker Batua Berdeak (EBB).

Per EUiA el dret d'associació política, per tant de participació electoral municipal, és un dret democràtic fonamental. Per això defensem la participació i associació política democràtica de Bildu. Els drets democràtics bascos són el vehicle adient per resoldre situacions com les del dret a decidir, per tant a escollir les seves estructures pròpies, i per treballar per la fi de la violència armada d'ETA.

El ministeri d'Interior del govern espanyol i la Fiscalia, el Tribunal Superior i el Constitucional, estan fent un ús polític de les institucions de justícia; en lloc de contribuir a consolidar un escenari de normalització, de negociació política i de superació de la violència armada, es converteixen en vehicles de les imposicions del PP, que no vol ni la negociació política, ni la llibertat del poble basc, ni una relació igual i federal dels pobles i nacions de l'estat.

EUiA hem donat suport i participat a totes les iniciatives polítiques en defensa dels drets de llibertat de premsa ('Egunkaria'), d'expressió, d'associació i de manifestació al País Basc. EUiA hem estat també, juntament amb IU i EBB, contra la Llei de partits polítics per antidemocràtica. EUiA hem donat suport i ens hem adherit a la recent Declaració Catalana per la Pau i la Democràcia, on es planteja: "... en el present context de desaparició efectiva de la violència... és inacceptable l'ús polític de la justícia per limitar drets constitucionals elementals com els drets de reunió, afiliació política o a constituir candidatures per concórrer a les eleccions... reclamem de l'estat espanyol la restauració de la normalitat democràtica al País Basc...".

EUiA considerem i demanem al Tribunal Constitucional que autoritzi la via política que representa la participació a les eleccions municipals de les candidatures de la coalició Bildu.

Comissió Nacional d'EUiA, 2 de maig de 2011.

   Font : EUiA.

Defensem la sanitat pública, reunió a la Marineta (Mollet)

La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès convoca una reunió, juntament amb associacions de veïns, organitzacions polítiques, sindicats i entitats diverses de les poblacions de la zona d’influència de l’Hospital de Mollet. Analitzarem les retallades que proposa la Conselleria de Sanitat, per tal de prendre una posició unitària davant d’aquesta agressió.

El Govern de la Generalitat ja ha anunciat la retallada que ha de fer el nou Hospital de Mollet, que gira al voltant del 10%, al que a més a més cal afegir el creixement d’un 40% de nous usuaris amb la incorporació de Santa Perpètua i Palau-solità i Plegamans, sense que s’hagi augmentat el pressupost en proporció a aquest increment poblacional, el que suposa que les retallades siguin encara molt superiors.

Convidem a totes les persones u organitzacions interessades a participar-hi.

Ens trobarem a:

La Marineta de Mollet

dilluns dia 2 de maig, a les 19:30 hores

Us esperem!

PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA SANITAT PUBLICA DEL BAIX VALLÈS

http://plataformasalutpublica.blogspot.com/