Aquest dimecres a la tarda es va fer públic a la plaça Sant Jaume de Barcelona el manifest ‘Joventut sense Futur’, impulsat per organitzacions juvenils catalanes que volen denunciar la situació a què es veuen abocats la majoria de joves. Sota el lema “Ens volen deixar en calces”, un grup de nois i noies es van concentrar en roba interior davant del Palau de la Generalitat per evidenciar la situació de debilitat en què pot quedar tota una generació en cas que no s’aturin les retallades socials i no es redrecin urgentment les actuals polítiques laborals i econòmiques.
A continuació reproduïm el manifest de ‘Joventut sense Futur’:
Nosaltres, la joventut sense futur, ens dirigim a l’opinió pública per mostrar el nostre desacord amb la política de retallades socials del Govern, i la conseqüència més greu i amb major impacte en el futur que aquestes mesures representen: la joventut més preparada de la nostra història viurà pitjor que els seus pares.
L’agressió contra el col·lectiu juvenil en un escenari de crisi capitalista, amb una taxa d’atur juvenil de més d’un 40%, la més alta de la UE, es materialitza principalment en quatre mesures:
* La Reforma Laboral, que augmenta la temporalitat dels nostres contractes i la flexibilitat laboral, i que suposa la desaparició de la negociació col·lectiva, convertint-nos en treballadors/es precaris/es per a tota la vida.
* La Reforma del sistema de pensions, que retarda l’edat de jubilació i redueix la quantia de les nostres futures pensions i ens dificulta encara més trobar un treball digne.
* La mercantilització de l’Educació pública, que aposta per la rendibilitat privada i no per la formació i el coneixement. Una universitat d’elit per a una minoria i fàbrica de precaris per a una majoria, amb mesures que es concreten en una nova selectivitat que posa traves a l’accés a la universitat i en la degradació de la formació professional.
* La campanya de retallades de serveis públics com la sanitat o l’ensenyament que han iniciat el Govern de la Generalitat i altres administracions amb la intenció de degradar el seu funcionament i així justificar-ne la privatització.
Tot això ens planteja un horitzó sense futur.
Som les i els joves a qui les elits econòmiques i polítiques dels nostres governs ens volen convertir en la generació sense formació, ni treball, ni pensió digna. Aquells i aquelles que, a més, no tindrem casa en la nostra vida des que els especuladors van fer del dret a l’habitatge un negoci amb què enriquir-se; un model de creixement econòmic que ha fracassat i ha generat aquesta crisi. Hem pres consciència que les mesures de sortida a la crisi econòmica s’han realitzat a través d’una constant socialització de les pèrdues.
Enfront de la sortida de la crisi per la dreta, nosaltres, la generació precària, assenyalem els culpables i reivindiquem ser escoltats i escoltades.
Volem recuperar la nostra capacitat per ser actors d’un motor de canvi, combatent un país de precarietat, atur i privatització de la nostra educació. Som, a més, conscients que la mobilització i la lluita tenen sentit, però, sobretot, que són necessàries. Itàlia, França, Grècia o Islàndia ens ensenyen que la mobilització és indispensable. El món àrab ens demostra que la victòria és possible.
Per això, cridem a un cicle de mobilitzacions per recuperar la veu de la joventut al carrer, i ho fem extensiu a la societat civil. Nosaltres ja no ens confiem, sabem que això només ho solucionarem sense qui va causar aquesta crisi. Instem a emprendre la mobilització col·lectiva, a reivindicar el nostre dret a dissentir, a reconstruir el nostre futur.
Ens heu pres massa, ara ho volem tot.
Mes informació a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada