PROU ABUSOS DE LES ENTITATS BANCÀRIES!
La crisi financera i econòmica està atacant molt durament a les capes populars.
Els desnonaments de l’habitatge habitual són un dels aspectes més durs d’una realitat que sovint s’amaga en els mitjans de comunicació, però també per estigma social.
La immensa majoria d’aquests desnonaments són per causes econòmiques i afecten a famílies que han perdut la seva feina o la font dels seus ingressos. Són tot tipus de famílies les que tenen aquest problema. I l'estan vivint amb frustració, amb vergonya, amb sentiment de culpabilitat.
Les classes treballadores i populars estant sent les principals afectades i exposades a una situació d’exclusió social i residencial. Els desallotjaments per causes econòmiques (és a dir, per manca d'ingressos), atempten contra les necessitats més elementals de la població en un context de crisi, privant-los d’un dret bàsic de primera necessitat i sense el qual es precaritza la salut, el dret a l’educació dels infants.
Desnonar a una família sense recursos vulnera el que hauria de ser un mínim sentit de justícia i deslegitima els poders públics que tenen el deure de vetllar pel benestar dels seus ciutadans.
La cultura a favor de la propietat i contra el lloguer ha estat tant potent i l’accés al crèdit tan fàcil que optar per un habitatge de lloguer era considerat de “tontos”.
Se’ls va vendre l’habitatge a un preu de “bombolla immobiliària” per la taxadora del banc que els hi concediria una hipoteca del 100% del preu i que després els portaria al notari a signar una hipoteca que comprometia la major part dels seus ingressos, se’ls hi va vendre amb la tranquil·litat que l’habitatge sempre puja de preu, estan fent un magnífic negoci! Que hagués passat si tota aquesta gent hagués tingut la possibilitat de llogar un pis per un preu assequible?
Ara la crisi ha deixat sense l’habitatge a desenes de milers de famílies, sense habitatge però amb un deute que carregaran de per vida, un deute superior al preu actual de l’habitatge que ha perdut bona part del seu valor.
A Catalunya hi ha una mitjana de 16 desnonaments d’arrendataris al dia, d’acord amb l’informe de l’Observatori DESC. A Barcelona i només durant el passat mes se'n van fer un total de 350. Una mitjana diària de 16,6. El Raval és el barri on n'hi ha hagut més: 27. Per districtes, destaca l'Eixample, amb 54, o Nou Barris, amb 52, tot i que se'n produeixen a tota la ciutat. Per exemple, al districte de Sarrià-Sant Gervasi n'hi ha hagut 28.
Les execucions hipotecàries (en aquest cas primer hi ha una subhasta del bé que fa de garantia del prèstec i el nou propietari inicia el procediment judicial de desnonament dels anteriors propietaris) a tot l’Estat -entre 2007 i 2010- han estat de 249.281 execucions bancàries. A Catalunya han estat 47.838, l’any 2010 a un ritme de 52 diàries, el 70% a Barcelona.
Aquestes dades són de les “ordres judicials” executades, cada vegada més emprant la força pública, per retornar a un propietari la possessió del bé, després de l’impagament de la renda o la hipoteca. El drama social que va des del moment en que no es pot pagar el lloguer o la hipoteca fins el moment del desnonament no compta per les estadístiques dels jutjats.Aquesta situació no és fruit de l’atzar, la mala sort o la incultura de la gent que signava sense saber que el que signava realment no era una hipoteca amb l’habitatge com a garantia, sinó que responia amb tots els seus bens universals com a garantia personal il·limitada de per vida.
La banca, causant de la crisi financera; la banca que ha rebut milers de milions d’euros dels fons públics; la banca, que aquesta setmana ha declarat 15.000 M€ de beneficis en plena crisi econòmica, es nega en rodó a trobar cap fórmula que permeti alleugerar la situació angoixa de tantes famílies.
La banca, les caixes i les grans promotores (majoritàriament controlades pels bancs, que són alhora els majors propietaris de sòl), les taxadores (majoritàriament vinculades a les entitats bancàries i immobiliàries) són els causants de la dramàtica situació que viuen moltes famílies, autònoms i petites empreses: aquestes són les víctimes, desnonades de les seves vivendes o petits negocis.
La banca només té un Déu: el benefici i si per ell cal sacrificar les famílies i enviarles a la pobresa absoluta, no és el seu problema. Que els ajudi l’Estat... aquest Estat que intenten retallar cada dia. I en el seu afany anti-social, troben la complicitat del Banc d’Espanya i dels partits del front lliberal: PP, PSOE i CiU, els quals en comptes d’adoptar mesures per aturar la sagnia de desnonaments, es dediquen a fer declaracions per protegir els interessos de la banca i no els drets de la immensa majoria de ciutadans. S’han convertit en còmplices de
la vulneració d’un dret bàsic: el dret a l’habitatge.
L’art. 47 de la Constitució: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adient. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord a l'interès general per impedir l'especulació. La comunitat participarà a les plusvàlues que generi l'acció urbanística.”
L’article 47 de l’Estatut de Catalunya: “Els poders públics han de facilitar l'accés a l'habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d'habitatge públic i d'habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats.”
El govern Zapatero i el Govern Mas estan sent còmplices de la vulneració d'aquest dret bàsic, incomplint el marc jurídic estatal i català, així com diversos tractats internacionals que han estat ratificats per l'Estat espanyol.
A Catalunya el Govern de Convergència i Unió, el govern més a la dreta que mai ha tingut Catalunya, ha iniciat un atac contra les polítiques de benestar social, sota l’empara de la crisi econòmica està retallant i suprimint els aspectes més universal s vinculats als drets de ciutadania o derivant-los cap a negocis privats; la sanitat, l’educació, les prestacions socials són objecte diari d’aquesta política que vol precaritzar els serveis públics.
En les polítiques d’habitatge les mesures anunciades per CiU no són de retallades, ni tant sols de canvis estructurals; són de desmantellament de la Llei del Dret a l’Habitatge i de les mesures incloses en el Pacte Nacional per a l’Habitatge. Adjudicació per part dels promotors dels habitatges protegits, desregulació del procés i supressió dels sortejos, desprotecció dels habitatges als 30 per poder vendre’s a preu de lliure mercat, aturada de les remodelacions de barris amb aluminosi i congelació de la convocatòria de la llei de barris. Ara ja s’ha anunciat l’aturada de noves convocatòries d’ajuts al pagament del lloguer (només mantindran segurament les concedides actualment) i aturada dels ajuts a la rehabilitació (ajuts molt importants també ja que de retruc ofereixen molt volum de feina en sector de la construcció, tipus petites empreses que rehabiliten façanes, cobertes, instal·lacions comunes, instal·lació d’ascensors, etc...).
CAL MOBILITZAR-NOS i CAL FER-HO UNITÀRIAMENT.
Diverses entitats i associacions han aixecat la seva veu i han fet crides a l’acció i la mobilització contra aquesta situació d’autèntica emergència habitacional en augment.
Aquesta mobilització té diferents aspectes i escenaris, al carrer i a les institucions:
La creació de xarxes veïnals contra els desnonaments i la formació de piquets que impedeixin l’execució de les mateixes. Se n’han creat, a partir de les associacions de veïns, a l’Hospitalet, a 9 barris a Barcelona, Barberà, Montcada, amb alguns èxits aturant els desnonaments i a ressò mediàtic.
La presentació al Congrés dels Diputats d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per modificar la Llei Hipotecària i fer possible que el lliurament de l’habitatge cancel·li el deute amb l’entitat bancària (el que s’anomena Dació en Pagament)
La presentació al Parlament de Catalunya, per part del Grup parlamentari d’ICVEUiA, d’una Proposta de Llei contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció enfront procediments d’execució que afecten l’habitatge.
Presentació de mocions als Ajuntaments.
EUiA ha de recolzar activament totes les mobilitzacions que permetin aturar els desnonaments per raons econòmiques de famílies que estan patint la crisi i poden perdre el seu habitatge habitual. Estem amb els que pateixen la crisi enfront d’aquells que l’han provocat.
A la nostra 5a Assemblea a les Propostes per viure millor i per erradicar la
precarietat, a l’apartat “L’habitatge digne és un dret, no un luxe”, ens vam dotar
d’un programa en el qual plantejaven els següents punts:
- Garantir el compliment de la llei del dret a l’habitatge aprovada pel Parlament de Catalunya.
- Modificació de la llei d’arrendaments urbans: evitar que el propietari pugui rescindir unilateralment el contracte o elevar el preu indiscriminadament; situar l’esforç de pagament com a màxim en el 30-35% dels ingressos.
- Derogació de l’article que estableix la supressió de la pròrroga forçosa, així com de l’apartat 1 de l’article 9è de la LAU, que estableix un màxim de cinc anys de vigència d’un contracte de lloguer.
- Reforma de la llei del mercat hipotecari, que protegeixi les famílies del sobreendeutament: introducció de nous índexs d’actualització hipotecària, vinculats a l’augment i la disminució dels salaris; adequació del mercat del crèdit a la realitat socioeconòmica, amb un màxim del 80% del valor de l’habitatge i de 30 anys per amortitzar el crèdit; suspensió automàtica dels pagaments de les hipoteques en cas de situació d’atur o de disminució dels ingressos dels titulars superiors al 30%, sense cap cost addicional per al client i sense increment dels interessos a abonar.
- Estudiar la manera d’establir, per part del govern, l’aplicació d’un límit de pujada als índexs hipotecaris.
- Dotació de les inversions necessàries des de l’administració per a la creació d’un parc d’habitatges socials de lloguer, element necessari per garantir l’accés a l’habitatge a un preu assequible.
- Exigir a l’Estat que doti les CCAA de les eines necessàries per gravar els habitatges desocupats.
- Revocació dels documents de propietat d’un immoble a partir dels cinc anys d’abandonament sense justificació.
- Condicionar la subvenció d’ajuts per a la rehabilitació d’edificis a una moratòria de cinc anys en els preus dels lloguers i a una pujada ajustada estrictament a l’IPC a partir d’aquest termini.
Fa dos anys aquestes propostes semblaven uns paràgrafs més en una bona resolució congressual. Fa dos anys el Govern, amb totes les seves mancances, tenia una base social popular i la política d’habitatge, també amb les seves mancances, va significar un gir copernicà cap a les polítiques publiques del dret a l’habitatge, que ara està desmantellant la
dreta convergent.
Ara ens cal la mobilització per defensar les conquestes i modificar lleis radicalment injustes. Per aconseguir-ho ens cal la visualització dels desnonaments per raons econòmiques, la denuncia de la cobdícia dels bancs i la irresponsabilitat còmplice del front lliberal del PP, PSOE i CiU, és imprescindible per fer veure a la majoria de la població que cal un canvi radical en les relacions entre la banca i els hipotecats, entre els propietaris i llogaters que posi la funció social de l’habitatge per sobre del dret al benefici privat.
També a la 5a Assemblea ens definíem com: “...EUiA és activisme social i presència institucional, les dues coses... mobilitzar gent i participar a les institucions; polititzar activitat social i fer més social la política institucional; crear xarxa social i treballar amb altres esquerres; portar propostes als centres de treball i participar en governs; promoure campanyes socials i
fer campanyes electorals; estar organitzats a barris, ciutats, centres de treball i sectorialment; i promoure plataformes i pactar programes de governs d’esquerres...”
Font EUiA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada