dissabte, 12 de novembre del 2011

Carlos Jiménez Villarejo, el azote de la corrupción.




Carlos Jiménez Villarejo (Málaga, 1935) habla claro y con la fuerza de los argumentos. Ante lo que él define como una traición del PSOE a los fines de la izquierda y ante la creación de un nuevo tripartito en Catalunya (a saber, "Convergència, populares y ESADE"), ha entrado a formar parte ("simbólica", dice, pues cierra la lista) de Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa. Pide el voto "no por lo que se va a hacer, sino por lo que se ha hecho". Y enumera lo que desde la izquierda fiel a los principios de izquierda se ha hecho: la ley del abor-to, mayor castigo a los delitos de corrupción, subsidios excepcionales para los que ya no cobran nada de nada...
Su defensa de los más desfavorecidos le lleva a plantearse preguntas nada retóricas, a pesar de lo que pudiera parecer: "¿De qué me están hablando?". Se refiere a la visión del presidente del Gobierno, Rodríguez Zapatero, sentado con Emilio Botín, César Alierta "y demás" para hablar de la crisis. Y cómo, frotándose los ojos, insiste: "¿Pero qué me están contando?". A él, un fiscal que ataca sin miramientos a la corrupción. "La Audiencia Nacional y el Tribunal Supremo impidieron el juicio a Botín, que facilitó un fraude de 35.000 millones [de pesetas] ¡porque el fiscal no lo acusaba! La acusación la llevaba ICV. Lo que consiguió fue sentar al banquero en el banquillo... cinco minutos". Presuntos autores de un fraude fiscal, concluye, "asesoran al Gobierno sobre cómo salir de la crisis".
Un Gobierno que tiene compromisos con gente que se embolsó millones de pesetas en un segundo ("Lo que dura una operación en Bolsa", dice). Cuando Evo Morales amenazó los intereses de Repsol en su país, "el primero que salió en defensa de la multinacional española fue Zapatero, como si fuera el presidente de Repsol. Dan ganas de llorar", afirma el exfiscal. Pero Villarejo no llora. No suelta una sola lágrima, porque lo que está en juego "es el dolor de tanta gente".
La otra gran batalla de Jiménez Villarejo ante la derecha es la de "rescatar de la mentira la memoria histórica". Cree intolerable que sigan sin anularse las sentencias a miles de condenados por no apoyar el golpe militar de 1936. "A la derecha le incomoda, lo que indica que también para ellos sigue existiendo memoria histórica", dice.
Desde la Puerta del Sol, donde ha sido invitado a conferenciar en diversos actos de los indignados, no ha pedido el voto por nadie. "Simplemente he querido demostrar que es conciliable ser candidato de ICV y estar con los acampados", señala. Lo que busca es una sociedad que trate a las personas como a personas, no como a mercancías. "Como pasa con tantos pacientes y personal sanitario", concluye.
Font -Público

divendres, 11 de novembre del 2011

Caravana en defensa de la sanitat pública



Las Plataformas en Defensa de la Sanitat Pública de Sabadell, Santa Perpetua de la Mogoda, Cerdanyola, Ripollet y Montcada, han organizado para el próximo sábado día 12 de Octubre una CARAVANA de coches per la SALUT hasta la Plaza de Sant Jaume de Barcelona.

La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallés, se ha adherido a esta iniciativa de protesta contra los recortes sanitarios y por una sanidad de calidad.

Os invitamos a participar en la defensa del Sistema Sanitario Público el sábado día 12 a las 10 horas delante del Pabellón de hoquei de Riera Seca de Mollet del Vallés.

Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallés


dijous, 10 de novembre del 2011

Carlos Carnicero, ha llegado la hora de Izquierda Unida.


El PSOE ha perdido voluntariamente su posición de referente de la izquierda. y ya ni siquiera tiene legitimidad para erigirse en muro de contención del PP. El PSOE necesita una catársis que le devuelva a ser la referencia socialdemócrata. Por eso es fundamental un fuerte grupo de Izquierda Unida en el próximo parlamento. El voto útil de la Izquierda el 20-N es Izquierda Unida.
Frente a la ofensiva de muchos socialistas que tratan de culpabilizar a quienes no les voten del triunfo del PP se impone una nueva lógica electoral. Hace falta fuerzas parlamentarias que aquilaten la mayoría absoluta conservadora del Partido Popular. Y el PSOE ya no tiene ni siquiera la pretensión hegemónica en ese papel.
En ese sentido, después del debate entre Mariano Rajoy y Alfredo Pérez Rubalcaba, se ha establecido la imposibilidad cuasi metafísica de una vicitoria socialista. De esa forma, el PSOE ya no puede reclamarse como un muro de contención de la victoria de Mariano Rajoy.  Ahora la prioridad del PSOE es su regeneración como partido socialdemócrata para recuperar la confianza de su electorado natural. Y para eso le hace falta un batacazo electoral que impulse aire fresco y refundación del partido al margen de los dirigentes que le han llevado a la ruina.
En estas circunstancias, cobra relieve la apuesta por Izquierda Unida como referente parlamentario progresista que además pueda hilvanar con la respuesta en la calle a la previsible política de ajustes del PP y la respuesta con entidad suficiente desde el Parlamento.
Los partidos pequeños tienen que tener la oportunidad de hacerse grandes: si siempre se invoca su debilidad como elemento de desclasificación nunca podrán crecer. Las elecciones del 20-N son una oportunidad para que Izquierda Unida vuelva a tener una sustantiva posición parlamentaria que juegue con eficacia un contrapeso de la hegemonía del Partido Popular que en esta ocasión no está amenazada por el PSOE.
Es hora de que un castigo al PP le debilite y un castigo al PSOE le rebaje de la soberbia de pretender que sus electores pueden aceptar que juegue a ser el brazo ejecutor de las políticas neoliberales del FMI y de la Unión Europea.
Me decanto con toda responsabilidad por pensar que el voto a Izquierda Unida es el más responsable y más útil en estas elecciones.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Trobada amb els candidats Laia Ortíz i Jose Montero




 El dimecres 9/11/2011, se celebrarà l'acte central de campanya amb els candidats Laia Ortiz i Jose Montero.

  Us esperem per escoltar les propostes pensades per la gent, no pels mercats.

  Us esperem a La Marineta, de 19:00 a 21:00.

  Rebela't!

diumenge, 6 de novembre del 2011

30 Propostes programàtiques D’ICV-EUiA





1. Prioritat número 1: Crear ocupació. Dur a terme el pla Nova Economia, Nova Ocupació,
una estratègia que té com a objectiu la creació de llocs de treball en els serveis socials (salut,
educació, atenció a la dependència), l economia verda (energia, rehabilitació, residus, mobilitat
sostenible) i la cultura.

2. Reforma fiscal per a un sistema més just i equitatiu que ens iguali a la mitjana europea.
Gravar els nivells més alts de renda, establir un nou impost sobre la riquesa, eliminar la
discriminació que pateixen les rendes del treball respecte les del capital. Impulsar la fiscalitat
ambiental.

3. Impulsar el pla de lluita contra el frau fiscal: incrementar les penes pel frau greu, lluitar contra
l evasió fiscal dels grans patrimonis i les multinacionals, control estricte de l' activitat i composició
de les SICAV i creació de censos obligatoris de béns i drets radicats a l' Estat i fora.

4. Racionalitzar la despesa pública sense retallades socials. Reducció de la despesa en
infraestructures que no responen a necessitats reals, reducció de la despesa militar, eliminació
d' aportacions públiques a l' Església catòlica, racionalització de la despesa farmacèutica,
supressió de ministeris que tenen competències transferides, supressió de les diputacions i
fomentar la mancomunació de municipis.

5. Crear una banca pública que ajudi a la regulació del mercat i a l' eliminació de l 'oligopoli actual.

6. Imposar de forma immediata una taxa sobre les transaccions financeres inspirada en
l' anomenada Taxa Tobin.

7. Retirada de la reforma laboral imposada pel govern que és absolutament lesiva per als drets
laborals. Promoure un treball estable i amb drets. Reforçar el principi de causalitat tant en el
moment inicial de la contractació com en el de la finalització de la relació laboral.

8. Recuperar l’edat de la jubilació generalitzada als 65 anys i dels 35 anys de cotització per
accedir al 100% de la base de cotització.

9. Garantir uns salaris dignes i equitatius. Situar el salari mínim interprofessional al 60% del
salari mitjà, als 1.100 . Establir un salari màxim per als alts càrrecs de l 'Administració pública i
organismes dependents, així com per a les empreses o entitats beneficiàries d' ajudes públiques.

10. Cap persona aturada sense ingressos. Recuperar un ajut universal per a totes les persones
desocupades que han finalitzat el cobrament de la prestació contributiva.

11. Energies renovables 100%. Elaboració d una llei d estalvi, eficiència energètica i energies
renovables amb l' objectiu d' una generació d electricitat amb energies renovables del 50% al 2020
i del 100% l any 2040. Pla contra el canvi climàtic.

12. Pel tancament de les nuclears l’any 2020. Impulsar un pla amb una data de clausura
improrrogable per a cada instal·lació, sense possibilitat de renovació extraordinària de les
concessions. Rebutgem el cementiri nuclear a Ascó.

13. Execució del Pla ferroviari català (pla 2014) que prioritza les inversions en la xarxa ferroviària
de rodalies i regionals i permet l accés al ferrocarril del 94% de la ciutadania de Catalunya, creant
rodalies a Girona, Tarragona i Lleida. Impuls del transport ferroviari de les mercaderies.

14. Desenvolupament de la nova cultura de l’aigua. No als transvasaments. Modificació de la Llei
d' aigües amb la  finalitat d impedir que determinades concessions siguin aprofitades per fer
negoci i que es converteixin en un “mercat de l' aigua”.

15. Dació en pagament acompanyada de mesures alternatives per un habitatge digne
(contracte de lloguer, cessió d ús temporal...) amb figures de mediació i assessorament públic.
Que les entitats intervingudes pel FROB apliquin la dació en pagament de manera immediata.

16. Nova Llei orgànica per al finançament de la cohesió amb Europa en serveis socials i salut per
equiparar la despesa en salut i despesa social a la mitjana de la UE, impedint les retallades.

17. Promoure la reforma de la Llei orgànica del dret a l’educació (LODE) per tal de garantir que
en el sistema de concerts es respectin els drets i deures, la transparència en la gestió, la laïcitat i
la coeducació.

18. Impulsar la universalització de l’escolarització gratuïta i de qualitat a l’educació infantil de
0-3 anys i assolir la completa gratuïtat en els nivells obligatoris, que eviti les discriminacions per
raons econòmiques.

19. Pobresa 0. Lluita contra la pobresa. Millora substancial i urgent de les pensions més baixes,
impulsar la renda mínima garantida universal i elaborar el Pla estatal contra la pobresa infantil i
l estratègia estatal per a la prevenció i eradicació del sensellarisme i l exclusió residencial.

20. Millora del finançament de la Llei de dependència, priorització i potenciació d’autonomia
p e r s o n a l : millora de la  figura de l 'assistent personal i elaboració d un pla per a la
desinstitucionalització de les persones amb diversitat funcional. Compliment estricte de la
legislació d 'accessibilitat universal i disseny per a tothom.

21. Supressió de la Llei Sinde. Reforma i adaptació de la Llei de la propietat intel·lectual, que
conciliï els necessaris drets d autor, l accessibilitat universal i els drets dels usuaris i les usuàries
(supressió del cànon digital indiscriminat, cànon a les operadores de telecomunicacions, fons
estatal per a l 'autoria, impuls al domini públic i les llicències lliures).

22. Cap a una democràcia participativa i deliberativa: aprovació d una llei de participació
ciutadana que regularà i garantirà els espais i processos participatius en les principals lleis, plans
i programes del govern.

23. Reforma de la Llei electoral per garantir una major proporcionalitat que faciliti la participació
de tothom, les llistes obertes i que incorpori el dret a vot de les persones migrades.

24. Aprovar un pla integral per la laïcitat i la convivencia democràtica, destinat a garantir la
igualtat de tracte a totes les creences i opcions de consciència i eliminar el tracte privilegiat de
l' Església catòlica (ensenyament de la religió, privilegis fiscals, finançament especial, presència
en actes públics institucionals…).

25. Garantir que es declarin nul·les de ple dret les sentències dictades durant la dictadura
franquista contra els qui van defensar la legalitat republicana o van promoure el restabliment de
la democràcia.

26. Enduriment penal del racisme i que sigui causa per a la inhabilitació de càrrecs públics.
Impulsar polítiques d igualtat de drets, deures i oportunitats per a tothom, amb independència de
la nacionalitat, la cultura i l origen de les persones.

27. Autodeterminació i federalisme. Proposem que l objectiu del reconeixement del dret a
l' autodeterminació i l' exercici del dret a decidir siguin el fil conductor per refer el pacte amb l' Estat
sobre noves bases i per sumar el màxim de sectors, tant els que s 'identifiquen amb un
federalisme fort com amb un independentisme gradualista.

28. Reformar la Constitució en un sentit federal i plurinacional, reconeixent el dret a
l' autodeterminació. Plantejar una reforma constitucional amb una nova disposició addicional
que reconegui una relació asimètrica amb l’Estat i la singularitat de Catalunya. Pacte
fiscal: concert econòmic solidari.

29. Per un pacte fiscal basat en el concert econòmic solidari per garantir la suficiència de
recursos i l’autonomia. Donem suport a la proposta de plantejar una consulta ciutadana sobre
el pacte fiscal i exigim, al mateix temps, una consulta per un pacte fiscal de rendes que permeti
redistribuir la riquesa i no retallar els serveis públics.

30. Pla de xoc per a l’ocupació juvenil: crear un contracte dual d’ocupació i qualificació
professional (contracte de treball que relaciona l ocupació amb la formació), garantir que cap
jove passarà més de 6 mesos a l atur sense una oferta de feina o de formació remunerada i
establir quotes a la contractació pública.

Cayo Lara crida a la rebel·lió contra els ‘retalladors’



El candidat d’IU a les pròximes eleccions generals, Cayo Lara, ha cridat avui des del barri de La Mina a "privatitzar" als candidats que "han enfonsat" l’economia, en al·lusió a Alfredo Pérez Rubalcaba, Mariano Rajoy i Josep Antoni Duran Lleida, i ha dit que la forma de fer-ho és "no posant-los" en les institucions.
En l’acte celebrat aquest migdia en la biblioteca Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs, ple de gom a gom, Cayo Lara ha criticat que en el debat de demà dilluns no hi haurà pluralitat política, i ha ironitzat que hi hauria de ser el candidat de CiU per ser "un altre gran retallador".
Els tres, ha insistit, són "coresponsables solidaris" de la gravetat de la situació perquè han votat en el Parlament a favor de rebaixar els impostos i han recolzat les iniciatives per deixar "sense recursos" a la hisenda pública.

Lara ha tingut unes paraules per Mª Dolores de Cospedal, que avui és també de campanya a Barcelona, i s’ha mostrat convençut que la secretaria general del PP es reunirà amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i que ambdós “intercanviaran les seves respectives retallades". Ella, un 20% a Castella-La Manxa, i ell un 10% "tancant quiròfans i rebaixant salaris als professionals de la sanitat".
“Diran que és mentida, però els nostres ulls estan veient com cada dia generen més drames amb les seves retallades”, ha acusat el líder d’IU, senyalant que l’objectiu de la dreta és “aprofitar la crisi per convertir els drets en negocis".

Cayo Lara s’ha mostrat molt preocupat perquè davant el dur panorama econòmic, la gent caigui en la temptació de castigar el PSOE votant el PP o CiU com única solució. Per aquest motiu ha instat la militància a explicar que la crisi l’han creat la dreta política i financera, tot i que també un govern pretesament d’esquerres que s’ha deixat portar pel neoliberalisme.

Les polítiques d’esquerra -ha deixat clar- "no passen pels paradisos fiscals, ni per baixar els impostos als rics o per desmantellar l’Estat del benestar".
"Tant de bo hi hagi un miracle laic -ha fet broma Lara- i IU guanyem les eleccions del 20-N”, però mentrestant ha demanat el suport de tothom per "aturar" les polítiques que "agredeixen" a la democràcia, i això podrà ser amb un grup fort al Congrés dels Diputats.

Front el programa dels socialistes, que ja s’ha donat a conèixer a través de la seva acció de Govern, i el "mig programa" del PP, que ha deixat allò "més dur" sense escriure per a no espantar als seus indecisos, segons ha explicat Lara, IU té un programa concret per a crear tres milions de llocs de treball en tres anys, iniciatives concretes per a millorar i ampliar les cobertures sanitàries, revalorar l’educació en invertir un punt més del PIB en el seu pressupost o garantir l’aconfessionalitat de l’Estat.

A part del missatge econòmic, el candidat d’IU ha fet un parèntesi antimilitarista en suport a la protesta que avui ha tingut lloc a la base de Rota (Cadis) en contra de l’escut antimíssils. Una marxa que, segons ha dit Lara, s’ha convocat "amb les velles raons de 1986" i amb els nous motius que han suposat la "violació del referèndum" de l’OTAN, de la sobirania del poble i la carrera armamentista. Avui tornen a cobrar vigència -ha senyalat- les consignes del "No a la guerra, Bases fora i OTAN no".

Nuet reclama un vot compromès enlloc d’una abstenció que beneficia els poderosos

L’acte l’ha clausurat el candidat d’EUiA i numero 3 d’ICV-EUiA a les generals, Joan Josep Nuet, que ha declarat que “hi ha vida política més enllà de PSOE, PP i CiU”, i d’aquí la gran coalició constituïda a nivell d’estat, ‘La izquierda plural’, de la que formen part IU i la coalició roig i verda catalana i altres 11 forces, entre elles la Chunta Aragonesista i Batzarre de Navarra. Nuet ha lloat que hagi estat possible aquest “gran acord” perquè “contra la crisi cal unitat”.

Després d’aquesta prèvia, el candidat ha senyalat els responsables de la crisi que “tenen nom i cognoms: noms de gran banca i constructores que van apostar per un model econòmic d’especulació financera i immobiliària; i cognoms dels partits que han propiciat les polítiques especulatives: PSOE, PP i CiU”. Per això “no n’hi ha prou amb canviar de govern per sortir de la crisi”, ha dit Nuet, que ha cridat la militància a treballar a fons perquè els crítics amb el PSOE no transvassin el seu vot al PP, sinó cap a l’esquerra real que representen IU i ICV-EUiA a Catalunya: “El vot socialista conseqüent avui som nosaltres”, ha afirmat.

Nuet ha avisat que les retallades aplicades pel PP a Madrid, València i Castella-La Manxa s’estendran a la resta del país i ha acusat CiU de ser "coresponsable" de totes aquestes mesures que han rebaixat l’Estat del benestar perquè "les han votat totes".

El candidat d’EUiA i número 3 de la coalició roig i verda ha acabat resumint el programa, destacant la seva “pedra angular”: la proposta de reforma fiscal progressiva i la recuperació del lideratge del sector públic per crear ocupació. I ha adreçat el darrer missatge als abstencionistes: “Abstenció és més crisi, perquè reforça a la dreta i fa més difícil sortir-ne; si augmenten els abstencionistes, guanyen els poderosos” i ha cridat a la gent d’esquerres que es compta entre el 30% que encara no ha decidit què farà el 20-N a donar suport a IU i ICV-EUiA.

A l’acte, que ha acollit més de dues-centes persones -a la fila zero la diputada d'ICV-EUiA i candidata número 2, Laia Ortiz, i el responsable d'Organització d'ICV, Lluís Moreno- i que ha estat presentat per Irene Aldabert, responsable d’Organització d’EUiA de Sant Adrià i regidora, també han intervingut Mireia Rovira, candidata jove de la llista d’ICV-EUiA per Barcelona, i el coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles. Per la seva part, Rovira ha denunciat la "recepta de la tisora" que s’ha emprat per acontentar a bancs i especuladors, però ha assegurat que res farà callar a l’esquerra: “Mentre existeixin IU i ICV-EUiA, no hi haurà pau per als mercats".

Miralles demana un vot de compromís i rebel·lia per fer possible un canvi de polítiques

En la seva intervenció, Miralles ha denunciat “el pas enrere en la qualitat democràtica” que significa el debat ‘a dos’ de demà dilluns entre Rubalcaba i Rajoy per la “vulneració de la pluralitat política”. El coordinador general d’EUiA ha recordat que demà precisament es compleixen 40 anys de la creació de l’Assemblea de Catalunya, “un instrument d’unitat ampli” artífex del lema ‘Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia’, que també va reivindicar la llibertat d’expressió que “seguim defensant i que demà serà coartada en el debat a dos, que paguem amb els nostres impostos”, ha sentenciat Miralles.

Entrant en matèria, el dirigent d’EUiA i diputat ha dit que en aquestes generals ens juguem el futur de les properes generacions i que aquest dependrà de la influència de l’esquerra per a canviar les polítiques. “L’atur, l’estat de benestar, el model energètic, la qualitat de la democràcia, les relacions Catalunya-Espanya, la sentència del TC, la reforma exprés de la Constitució, les noves passes en el procés de pau a Euskadi el paper d’Espanya a Europa i el món...” Totes les incògnites sobre aquests temes cabdals, segons Miralles, dependran de si avancen “les propostes polítiques valentes i compromeses” d’ICV-EUiA i IU. En aquesta línia, el diputat d’esquerres ha situat 5 aspectes que diferencien les coalicions roig i verda catalana i de ‘La izquierda plural’ –encapçalada per IU- al conjunt de l’estat:

Demanar treball digne i de qualitat per tothom i renegar de la reforma laboral, impulsada per PSOE i PP amb l’acompanyament de CiU, que ha portat més atur; apostar per una reforma fiscal progressiva i per la persecució del frau; defensar el dret a decidir i un model federal; prioritzar els serveis públics i proposar consultes ciutadanes com a via democràtica perquè la ciutadania s’expressi i es valori el seu posicionament en qüestions cabdals. “No hem callat a la vaga general del 29-S, al costat del 15-M, a les mobilitzacions en defensa dels CAP i de l’escola pública... Ho demostrem quotidianament i també a les nostres llistes”, ha declarat Miralles, que ha titllat de “cap i cua” la d’ICV-EUiA a Barcelona, que “comença amb en ‘Coscu’ i acaba amb Villarejo: exemples de coherència, compromís i ètica”.

Miralles ha volgut fer un ràpid balanç de l’experiència del Govern d’Entesa a Catalunya, on ICV-EUiA van ser “els germans petits i crítics”. Un any després de Govern de CiU, la conclusió: “Vivim pitjor”. L’exemple més flagrant: “Volen posar fi a la universalitat del sistema públic de Salut”. En conseqüència, el coordinador general d’EUiA ha demanat “un vot de compromís i rebel·lia” que faci possible “un canvi de polítiques i de polítics” i “un gran grup parlamentari al Congrés amb Cayo Lara al capdavant.”

dijous, 9 de juny del 2011

Rubalcaba representa en política lo que los jóvenes españoles rechazan en las plazas

Estimados ciudadanos,  Estimadas ciudadanas

El PSOE anda de primarias tras el batacazo electoral de las municipales y autonómicas. La gran apuesta de la dirección federal del aparato es Alfredo Pérez Rubalcaba. Me viene a la memoria una anécdota que me contó Marcelino Camacho. En una de sus visitas a China le presentaron un chino de unos 80 años y le dijeron “Marcelino, aquí una joven promesa del sindicalismo chino”. Está claro, a estas alturas, que Rubalcaba no es una joven promesa de la socialdemocracia española. No es un melón sin calar.

Hace muchos años, década que está en el puente de mando, en el núcleo duro del gobierno y del PSOE. En los años difíciles del felipismo cuando el gobierno estaba acosado por los casos de corrupción, Roldán, Rubio, Filesa, etc. y el terrorismo de estado, el GAL, Rubalcaba fue encargado por el entonces presidente Felipe González de la portavocía del Gobierno. Yo le definí en su labor imposible no salvó al felipismo de la corrupción y de la guerra sucia, como Comando Rubalcaba, que se encargaba de ir a las redacciones para vender lo imposible: que Felipe González no tenía nada que ver con el GAL y que de la corrupción no se habían enterado más que por la prensa, culpando a un grupo de periodistas y a mí como diputado, de una conspiración para derrocar a aquel gobierno. Participó, por lo tanto, de aquella época triste del felipismo en España y ha participado ahora en esto últimos años del proyecto de Rodríguez Zapatero, votando la reforma de las pensiones, la reforma laboral, la entrega de dinero público a la banca, la guerra de Libia, las privatizaciones, es decir, es un dirigente continuista, no representa un punto y aparte del zapaterismo, sino un punto y seguido.

Hemos de reconocer que se ha avanzado en la lucha contra el terrorismo, al tiempo que su balance en el Ministerio del Interior está prácticamente a cero en los siguientes campos:

 No ha movido un dedo en el espacio judicial y policial europeo y a nivel internacional en la lucha contra los paraísos fiscales. Esa caja B del capitalismo internacional que es utilizada como escondrijo del dinero negro y criminal. A pesar de la nula colaboración de los paraísos fiscales con requerimientos a través de policía judicial como se demuestra en el caso de Gibraltar, de Andorra y de otros paraísos fiscales en la Unión Europea y en el mundo; la existencia de filiales de la banca en paraísos fiscales captando dinero negro y criminal, por lo tanto delictivo; la fijación de algunos de los ricos de nuestro país y de los deportistas de éxito de sus domicilios fiscales en los paraísos para no contribuir a la hacienda pública española; la corrupción en algunos municipios y algunas formaciones políticas con cuentas en paraísos fiscales; tampoco se impulsa la Comisión de Prevención y de lucha contra el blanqueo de capitales que depende del Banco de España, que trabaja a ritmo de tortuga, ha abiertos 12 expedientes en Marbella y la costa del Sol y ha cerrado solo 2, según respuesta a nuestro grupo parlamentario.

Todo este campo, después de varios años en el Gobierno de Alfredo Pérez Rubalcaba, no solo como ministro sino como Vicepresidente, está virgen.

En la lucha contra la mafia y el crimen organizado se ha avanzado de forma insuficiente. Las mafias se han asentado en el litoral y en otros puntos estratégicos de nuestro país. Grandes jefes mafiosos utilizan la costa como santuario. Al capone sería hoy un alumno de una escuela-taller de mafia al lado de lo que hemos descubierto en la Costa del Sol con despachos que han tejido una autentica ingeniería financiera, una maya de sociedades y testaferros que les ha proporcionado grandes beneficios. Hay que tener en cuenta que el 74% de la inversión extranjera en el urbanismo criminal en Marbella y en la Costa del Sol en los últimos años procedía de tres paraísos fiscales: Gibraltar, Luxemburgo y la Antillas holandesas. Las mafias utilizan 80 lenguas y dialectos distintos y la administración mantiene en la Costa del Sol y en Málaga siete intérpretes en lenguas oficiales: inglés, francés, árabe e italiano. Es decir, la mafia va en Ferrari y la administración pública en patineta. El seños Rubalcaba parece que ha decidido empatar en la lucha contra la mafia que es un cáncer que, aunque se ha extendido mucho, se puede extirpar de la vida español, pero hay que tener voluntad política y habilitar los recursos a nivel de España y a nivel europeo para derrotar a la mafia.

Lo que demandan los jóvenes del 15M y los resultados catastróficos para el PSOE de las últimas elecciones es un debate profundo sobre el papel de la izquierda, sobre su programa, sobre la defensa de una democracia radical y de un modelo alternativo al neoliberal. Rubalcaba representa hoy en política todo lo que los jóvenes rechazan en las plazas públicas de nuestro país. Representa el trapicheo, la profesionalidad, la mentira oficial y el uso del aparato del estado para amparar la opacidad de la monarquía y establecer privilegios entre los que detentan las altas instituciones del país. Luego, desgraciadamente, nada nuevo bajo el sol de la vida política española. Vuelve el mago de las palabras, si alguna vez se fue. La situación de crisis profunda no se resuelve haciendo magia con las palabras ni uniéndolas en un castellano pedagógico e irónico. Se resuelve con otra política y de eso Rubalcaba no representa nada. 

Otra ocasión perdida para una profunda renovación en ideas y alternativas de la socialdemocracia española.

Antonio Romero Ruiz

Ex parlamentario de IU. Presidente de honor del PCA. Coordinador de la red de municipios por la Tercera República.

Font - La República.